25 anys a més de 300

El Circuit de Catalunya celebra el Gran Premi d'Espanya convertit en un dels traçats emblemàtics

6
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS / BARCELONA

Diuen que va ser Sito Pons el que, el 1988, li va arrencar a Jordi Pujol, immediatament després de proclamar-se campió mundial de 250cc, el compromís de construir un circuit a Catalunya. Diuen que Pujol l'hi va comentar l'endemà mateix a Josep Lluís Vilaseca, la seva mà dreta en l'Esport, i expliquen que Vilaseca es va reunir de seguida amb Sebastià Salvadó, president del RACC, per buscar els terrenys i la fórmula per poder-lo pagar.

Catalunya, Barcelona, Montmeló, el Circuit i, per descomptat, la Generalitat i el RACC, a qui en els últims anys s'ha unit l'Ajuntament de Barcelona, es vanaglorien, amb raó, 25 anys després de la seva inauguració, de posseir i mostrar al món una de les obres més emblemàtiques mai construïdes al nostre país. El Circuit, amb un impacte econòmic a tot Catalunya, al llarg del 2014, que va ser de 332 milions d'euros, seria impossible de construir en aquests moments. Ningú recolzaria una inversió d'aquestes dimensions tot i que, com demostren les dades i la imatge projectada pel país al món, demostra que va ser una de les millors inversions.

Hi ha brots verds que rugeixen i ensordeixen per la seva presència, èxit i repercussió. I el Gran Premi d'Espanya de F-1, que una vegada més es torna a celebrar aquest cap de setmana a Catalunya, és un d'aquells esdeveniments que tothom vol tenir i que les forces polítiques, socials i econòmiques catalanes intenten mantenir amb gran esforç per part de tothom. Ja no hi ha competència. Un cop desapareguda la caòtica i denunciada alternativa del Montecarlo valencià (encara als jutjats), el totpoderós Bernie Ecclestone, a qui va convèncer el desaparegut Juan Antonio Samaranch per concedir a Barcelona el primer GP guanyat pel britànic Nigel Mansell (Williams-Renault) el 1991, va acabar preferint la tradició catalana a l'aventura: Pedralbes, Montjuïc i Montmeló davant del portatalonaris de la capital del Túria.

Un traçat fantàstic

La F-1, el Circuit, han col·locat Catalunya i, des de fa alguns anys Barcelona, al món. «Volem ser vistos, però volem ser ben vistos», assenyala el president de la Generalitat, Artur Mas, quan parla de la necessitat de seguir comptant amb aquest gran premi que fa bullir l'olla i proporciona, cada any, un impacte econòmic superior als 120 milions d'euros, «una injecció que va directament a la vena de l'activitat econòmica, amb què es demostra que Catalunya és realment un país emprenedor».

Catalunya, Barcelona, el Circuit, Montmeló no ha sigut mai un punt qualsevol en el calendari del gran circ. Després d'Austràlia, Malàisia, la Xina i Bahrain, el circuit català ha sigut sempre la porta d'entrada que utilitza la Fórmula 1 per trepitjar Europa abans de visitar Mònaco, Àustria, la Gran Bretanya, Hongria, Bèlgica o Itàlia. No hi és Alemanya, no, i és que el seu poder econòmic (a més a més de l'esportiu, ja que d'allà són Michael Schumacher, Sebastian Vettel i Nico Rosberg) no ha sigut suficient per poder-se mantenir al calendari.

«Aquest esdeveniment et fa sentir orgullós de ser alcalde de Barcelona», assenyala amb satisfacció Xavier Trias. «És una oportunitat única perquè la ciutat es posi al servei de tothom. Hi ha gent que no entén que la F-1 sigui absolutament necessària. I ho és. Aquest és un país que aspira a ser motor de l'economia, que vol demostrar al món que no s'arronsa. I només ens obrirem al món si tenim alguna cosa per oferir. Aquesta és una aposta creada i recolzada des del convenciment i la il·lusió».

No va ser una empresa fàcil. «Ens va costar molt. Va ser tot molt dur. Vam patir molt perquè, en efecte, es tractava d'una inversió molt forta, però tots, tots, des del president Pujol fins al mateix Javier Gómez Navarro, llavors responsable del Consell Superior d'Esports (CSD), estàvem convençuts que necessitàvem una instal·lació com aquesta», relata Vilaseca, gran impulsor del Circuit. «A més, no podíem fer un circuit qualsevol perquè, tal com s'ha demostrat amb el pas dels anys en altres països i amb altres projectes minimalistes, no només no han sigut rendibles sinó que, al final, s'han hagut de tancar, i s'ha perdut tot».

Vilaseca recorda que Catalunya no és un país qualsevol en el món de l'automòbil, la moto i l'esport de la velocitat, «tant en el seu vessant industrial com competitiu, disfrutàvem d'una tradició, d'una passió, d'una història que no podíem arraconar a l'hora d'idear, planejar i construir un circuit. El nostre circuit havia de tenir vocació internacional i, per tant, havíem d'afrontar una obra que ens situés al món, que ens ajudés a ser un lloc de referència de tothom i per a tothom, per a la indústria, la competició, els aficionats i el turisme». Vilaseca no ho diu, però se sent molt orgullós d'haver arriscat tant i tan bé.

Responent a la tradició

«Catalunya és un país de pioners i, molt especialment, en la indústria i en l'esport del motor», relata Salvadó, pioner de la F-1, que viurà el seu últim GP en el vèrtex de la piràmide, després de passar 30 anys al capdavant del RACC. «Noms com Hispano Suiza, Pegaso, Derbi, Montesa o Bultaco formen part de les nostres vides i il·lusions, de les carreres i de la passió per la gasolina, l'asfalt i la pudor de goma cremada. Als pioners no només se'ls valora pels seus inicis, per més difícils que siguin, sinó perquè són capaços de conservar, mantenir i millorar allò que tenen, encara que sigui amb l'immens esforç que hem de fer en aquests moments complicats».

Notícies relacionades

Quan Salvadó parla dels inicis, perdó, de quan es va projectar la idea, el disseny i la construcció del Circuit, fins i tot dels seus primers mesos d'obra, s'emociona i demana una pausa, pren una mica d'aigua i li tremola la veu i tot. «Moltes vegades he compartit amb el Josep Lluís (Vilaseca) la idea que, ara, una obra d'aquestes característiques seria impensable, no ens la deixarien fer. I moltes vegades, moltes, m'he preguntat si l'afany, la passió, la il·lusió i la necessitat que ens va moure a un grup de bojos a empènyer aquell projecte serviria per trencar, també avui, les barreres que molts ens posarien per construir una cosa que, com s'ha demostrat, ha sigut realment vital, fonamental, per ajudar a posar Barcelona i Catalunya al món i injectar desenes de milions d'euros cada any en la nostra economia». I és quan Salvadó recorda que ell mateix va firmar unes lletres a 90 dies «que ni sabia com pagaria» perquè comencessin les obres.

«Jo no sé quanta gent estava a favor o en contra d'aquesta obra, jo el que sé és que per a tothom, per a Barcelona, Catalunya, la indústria global del món del motor, l'esport i moltes generacions hi ha hagut un abans i un després de la construcció del Circuit. Això és evident i que tot, tot, l'hi devem a la gent que el va posar en marxa i a la gent que l'ha mantingut viu, creixent, modern i actual», assenyala convençudíssim Pedro Martínez de la Rosa, veterà pilot de F-1.