Anar al contingut

LA ronda ciclista catalana

Un Valverde immens triomfa en solitari

El murcià guanya l'etapa més intensa i bonica de la Volta

SERGI LÓPEZ-EGEA
VALLS

Alejandro Valverde va aturar la bici. Alberto Contador -meta de Valls, cinquena etapa de la Volta- estava envoltat per un núvol d'informadors. El murcià va tocar el braç del madrileny. «¡Gràcies!». «Ens vam mirar. Li vaig fer un forat. Alejandro és un amic». ¡Per fi! Un dia se sabrà per què Contador no va anar al Mundial de Ponferrada, però en cap cas el motiu de la seva renúncia va ser que no volgués ajudar Valverde, que va aconseguir la medalla de bronze en una prova que ha deixat un forat de pèrdues a la comarca lleonesa d'El Bierzo.

Valverde i el seu equip, el Movistar, van posar l'espectacle ahir a la ruta de la Volta per convertir l'etapa entre Alp i Valls en la més immensa de la carrera. Va ser  majestuosa, cinc estrelles, espectacle, talls al pilot, atacs constants del corredor murcià, en pujada, en baixada, al pla, en un dia marcat pel vent que va noquejar Bart de Clercq, el ciclista belga que es va vestir de líder a la Molina. Sense equip, quan fa vent, fora que et diguis Contador, poca cosa hi tens a fer. Així és la realitat del ciclisme professional.

TÀRREGA, LA CLAU / El Movistar va rebentar la Volta. «¿Sabies com es deia la localitat on vau tallar el pilot?», se li va preguntar a Valverde. «Per descomptat -va respondre-. Era Tàrrega. Ho teníem anotat, previst. Sabíem que allà hi havia una pujada i que bufaria el vent amb força».

Va ajudar el Movistar l'Sky del nou líder, Richie Porte, vencedor de les dues últimes París-Niça, noquejat al Tour dues vegades quan anava segon, candidat del conjunt britànic per al Giro, el corredor més en forma en aquesta fase final del mes de març. Porte és un candidat de qualitat per a la victòria final a Montjuïc. Però, vist l'espectacle d'ahir, la fúria de Valverde -el corredor que més preocupa del líder australià- i la picardia de Contador, resulta realment molt arriscat pronosticar el triomf final de Porte.

LA JUGADA DECISIVA / Quedaven tres quilòmetres per arribar a Valls. Ja s'havia baixat el coll de Lilla, on, és clar, va atacar Valverde. Es van mirar madrileny i murcià. Anaven en primera i segona posició. Contador va deixar de pedalejar. «Em va obrir el forat. Vaig accelerar. Va frenar els altres. Per això l'hi vaig agrair». Contador sap que ell no és un ciclista ràpid en les arribades. Ja s'havia adonat que Valverde era el més fort del grup on amb prou feines quedaven vuit corredors. Si arribaven tots junts, segurament, guanyaria igual. Però, en solitari, el triomf del corredor murcià ja era una aposta segura i anava al darrere a la general. Valia més que fos ell i no pas Porte o Rigoberto Urán, més ràpids que el ciclista madrileny, qui s'anotés els 10 segons de bonificació, gratificació per al vencedor, en una carrera que, entre avui i demà, es pot decidir per la recompensa de segons en les arribades. D'aquí ve el brot d'amistat, encara que també és cert que Valverde, pel seu caràcter, no té enemics al pilot. És impossible.

El corredor murcià va caure dimarts passat, un accident absurd, mentre pujava, doblement absurd. Després va fer una prodigiosa cronoescalada a l'Alt dels Àngels per evitar quedar noquejat a la Volta. Per culpa dels cops de la caiguda i el cansament de la persecució, més el fred que feia a la baixada de la Creueta, va cedir a la Molina. ¿I Contador? Tercer de la general. Paolo Tiralongo, un amic de veritat, li va prendre la bonificació a Porte.

0 Comentaris
cargando