Anar al contingut

L'ETAPA REINA DE LA VOLTA

Contador ataca a la Molina sense sort i Froome s'enfonsa

El belga De Clercq se situa líder i Porte supera el madrileny, amb el britànic a 27 minuts

SERGI LÓPEZ-EGEA
LA MOLINA

Els enemics d'un ciclista no són l'aigua, ni la pluja, ni tan sols la neu o el fred. Tot és suportable; tot menys el vent. I l'aire bufava de cara, com un diable que frenava les bicis per la pujada, més llarga que dura, cap a la Molina. Alberto Contador és ambiciós. Ho era quan ja despuntava com el millor juvenil de Madrid o quan en aquestes mateixes dates, cap al 2005, guanyava l'última edició de la Setmana Catalana. I per això va atacar ahir, encara que sense èxit, a l'etapa reina de la Volta.

Ell sempre és el primer a moure's, tot i que encara li falti un punt, en la seva carrera cap al Giro, el primer objectiu del doble repte que persegueix aquest any, arribar de rosa a Milà i de groc a París. Ell demarra, com ahir a la Molina, i fa miques la carrera, encara que altres, més cauts, com Richie Porte (vencedor de la París-Niça, rival de l'Sky per a la ronda italiana), a ritme, el neutralitzin i fins i tot li treguin cinc segons en l'esprint final a la meta de la Molina, on va guanyar el nord-americà Tejay van Garderen, tercer fa un any a Barcelona.

A Contador el va frenar el vent de cara, davant un Porte que es presumeix com el seu pitjor enemic en les tres etapes que queden. A Alejandro Valverde li va fer mal el cos, els blaus per les caigudes surten l'endemà. I Valverde, encara que ho ignorava a meta, va patir a més el cop de la terrible caiguda del seu capità de ruta, Pablo Lastras, que es va fracturar la pelvis. En té per dos mesos de baixa.

La fúria de l'Sky a Catalunya es diu Porte, l'amic de l'estrany Chris Froome, el mateix que ahir va pujar a la Molina a l'autobús, així anomenat el pilot dels velocistes, els que només miren el cronòmetre en les etapes de muntanya per calcular i evitar entrar a meta fora de control. El britànic de Kenya, el ciclista ambiciós, el que sempre ataca ni que no estigui en forma, es va deixar l'escàndol de 27.47 minuts, el 131è del dia. «No està malalt. S'ha quedat buit, i està decebut», va indicar el seu director, Nicolas Portal.

«JUGAR DES DE LLUNY» / «He volgut jugar des de lluny, però el vent bufava molt fort i potser ho he pagat al final». Amb la veu entretallada pel cansament, amb el fred caient sobre les pistes de la Molina, Contador va lamentar els cinc segons perduts sobre Porte, que poden ser com un grapat d'or, d'aquí a Barcelona. I perquè, tal com era l'objectiu, a la Creueta, el cim més dur d'aquesta Volta, la porta d'entrada a la Cerdanya, va sucumbir Pierre Rolland, aparentment el més perillós dels tres fugats, de la badada col·lectiva de dilluns passat, en la primera etapa, a Calella.

Camí de Calella van ser tres els escapats: Maciej Paterski, polonès, que va guanyar i ahir va arribar  amb l'autobús de Froome; Pierre Roland, amb l'etiqueta d'haver vençut a Alpe d'Huez 2011, que va cedir a la Creueta per travessar la meta amb 5 minuts perduts, i Bart de Clercq, el tapat, guanyador d'una etapa de muntanya al Giro 2011, i poc més. I líder des d'ahir, amb 21 segons de renda que ha d'administrar en tres dies, gairebé sense equip i davant les segures envestides de l'Sky de Porte, del Tinkoff de Contador, del Cannondalle de Dan Martin (vencedor de la Volta 2013) i fins i tot d'un Valverde que, amb millor cos que ahir, sempre és capaç de manifestar la seva ràbia en l'instant més inesperat.

Fins a 10 ciclistes s'han situat en les primeres places de la general en menys d'un minut a falta de tres dies; dos d'ells per Tarragona, amb un traçat perfecte per als paranys, no gaire dur, però difícil de controlar sense equip, sobretot demà. Ahir, el sorprenent líder va perdre el seu millor ciclista, Thomas de Gendt (tercer al Giro 2012, darrere de Purito), i només li queden cinc companys per controlar les feres de la Volta.

0 Comentaris
cargando