Anar al contingut

Una pedalada de futur

Marc Soler, ciclista de Vilanova, de 20 anys, acaba de disputar el Mundial sub-23 i correrà la pròxima temporada en el Movistar

SERGI LÓPEZ-EGEA

Alejandro Valverde va arribar dilluns a la tarda a l'hotel de la selecció espanyola, a O Barco de Valdeorras, a més de 50 quilòmetres de Ponferrada. I Marc Soler el va veure a la nit assegut a la taula que compartien els professionals. Ell, a la seva, amb els sub-23, se'l mirava en la distància, però no es va atrevir a dir-li res. L'escena es va repetir dimarts, dimecres... Però dijous va ser diferent, perquè dijous li van proposar al Marc recórrer el circuit del Mundial amb les figures de l'equip espanyol.

«Jo anava darrere, a cua, sense obrir la boca, perquè feia tres dies que no m'atrevia a saludar Valverde, perquè ell és un ciclista de molt pes, una figura mundial i m'imposa molt respecte». Se li va acostar Imanol Erviti, l'etern protector de Valverde al pla. «¡Home! Tu ets el Marc, que seràs company meu l'any que ve. Vine que et presento l'Alejandro». El Marc va accelerar la seva bici i es va posar a l'altura de la de Valverde. «El vaig saludar i vaig veure que era un paio completament normal».

¡Per descomptat que Valverde és una persona normal! I lògic que Marc Soler (Vilanova i la Geltrú, 22 de novembre de 1993) tingués una mica de vergonya per presentar-se al seu futur cap de files al Movistar, una estrella, tal com l'ha definit, i gairebé 14 anys més gran que ell.

¿I qui és Soler? Doncs res millor que el Mundial sub-23 disputat ahir i guanyat pel noruec Sven Erik Bystrom i on el corredor català va atacar a la penúltima volta, perquè li servís de targeta de presentació de qui està considerat com una de les millors perles de futur del ciclisme espanyol, un xaval del Garraf que s'ha fet ciclista gràcies a l'escola de Paco Gálvez, el pare de l'Isaac, el corredor sempre recordat... que es va matar al velòdrom de Gant, el 2006. I Eusebio Unzué, acostumat segons la doctrina de José Miguel Echávarri a fitxar el més sonat del planter, no ha volgut que se li escapés de les mans.

«Vaig començar jugant a futbol amb el Vilanova però un dia, l'Albert, un amic meu, em va proposar de córrer en bici. Tenia 14 anys. Primer, feia servir una bici prestada i després ja en un aniversari la que et regalen els pares. Em vaig apuntar a l'escola de Paco Gálvez, van arribar les primeres victòries i després em va fitxar el Lizarte, que és un dels millors equips espanyols sub-23. Aquest any ja sumo sis victòries».

Abans que Unzué es fixés en ell ja ho va fer Àngel Edo, que es va convertir en el seu mànager. L'excorredor de Gavà també és el representant de Purito Rodríguez i està pendent com pocs de totes les llavors que van creixent al despoblat camp de plantacions de ciclistes catalans, amb poquíssimes oportunitats per falta d'equips.

Sense presses el 2015

«Per això, -explica Soler- que es fixi en tu tot un Movistar, el millor equip del món (l'esquadra de Telefónica va liderar la classificació mundial fa un any i hi segueix al capdavant l'actual temporada) és una cosa increïble. Unzué em va trucar en persona per saludar-me i dir-me que confiava en mi, que no em posés nerviós i que a finals d'any ja em donaria el calendari de competició».

Amb 21 anys, els que tindrà a partir del novembre, Soler encara no està preparat per a les grans cites del calendari mundial. Tour, Giro o Vuelta es veuen encara com molt llunyans. «Em defenso molt bé a la muntanya i estic aprenent a fer-ho en les contrarellotges. En els esprints, en canvi, no m'atreveixo a ficar-m'hi, t'agafen, hi ha empentes i molt perill». Potser la participació en la Volta a Catalunya serà una de les primeres oportunitats en proves del calendari World Tour que el Movistar li oferirà l'any que ve a Soler. «S'ha d'anar a poc a poc i aprendre al costat de dos grans corredors com Valverde i Nairo Quintana». Una oportunitat així la tenen molt pocs. De fet, només Soler.

0 Comentaris
cargando