Jessica Vall abraça l'èxit als 25 anys

La vida és moltes vegades una qüestió de prioritats; l'èxit, també. Jessica Vall, que el 22 de novembre vinent complirà 26 anys, ha arribat tard als llocs de privilegi de la natació, però hi ha arribat.

El motiu de l'aparent retard de la nedadora barcelonina és que, durant molts anys, va anteposar els seus estudis a l'esport, malgrat les seves evidents qualitats per a la piscina. Per a ella, aconseguir la llicenciatura en Biomedicina era, llavors, prioritari. Ara, un cop aconseguit l'objectiu, i mentre realitza pràctiques com a becària al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, encara amb poques responsabilitats laborals, creu que ha arribat el moment d'esprémer totes les seves qualitats com a nedadora. Ahir, a la final dels 200 metres braça dels Europeus de Berlín, es va emportar la seva primera gran recompensa: el tercer lloc, una medalla de bronze i, sobretot, la confirmació que el seu camí en la natació no només no està en entredit, sinó que acaba de començar... als seus 25 anys.

MILLOR QUE MARINA / Els Mundials de Barcelona de l'estiu passat van ser la seva primera gran competició, però va pagar la novatada i no va arribar a cap final. «Hi vaig anar sense expectatives concretes; a Berlín he vingut més en forma i amb ganes de fer un bon paper». I Jessica ho ha aconseguit. Dimecres se li va escapar el bronze en els 100 braça per 15 centèsimes. Ahir, en una final de menys a més, com li agrada, va progressar, en un últim llarg molt puixant, del quart lloc que va ocupar en tot moment fins al tercer, del qual va fer fora la seva gran rival en la braça catalana i espanyola, Marina García, més jove que ella (20 anys) però molt més experimentada en campionats internacionals.

Després de la seva reacció, Vall va tancar el crono en 2.24.08 i va quedar només al darrere de la danesa Rikki Moller Pedersen (2.19.84, rècord dels campionats) i la britànica Molly Renshaw (2.23.82), amb qui va compartir el seu primer gran podi. García va baixar en els últims 50 metres fins al cinquè lloc (2.24.96). La jove barcelonina criada al CE Mediterrani no va obtenir cap recompensa al seu any d'entrenaments a la universitat californiana de Berkeley, on seguirà tres anys més cursant la carrera de Sanitat Pública.

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

«Ja tinc ganes que sigui l'1 de setembre per tornar a entrenar-me i tornar a demostrar que puc estar a dalt», va assegurar una entusiasmada Vall, que va aprofitar bé l'absència de la lituana Ruta Meilutyte, una de les millors bracistes, de tornada dels Jocs Olímpics de la Joventut a Nanquín (Xina). «Potser el dia del 100 em vaig tirar massa nerviosa. Avui ho he gestionat una miqueta millor i he intentat fer una carrera de menys a més, que és el que he estat entrenant. Ha sortit com esperava i al veure que he sigut tercera he tingut ganes de plorar, de riure, tot a la vegada».

AVUI, TRES FINALISTES / La jornada d'ahir, amb set nedadores espanyoles en competició (i cap noi), va ser el preludi de les prometedores finals d'avui. Mireia Belmonte, recuperada del ciclopi esforç de dijous, es va classificar amb la millor marca per a la de 1.500 lliure; Merche Peris ho va fer en els 50 esquena amb el segon crono; i Melani Costa espera millorar en els 200 lliure els seus 1.57.24 d'ahir, sisena marca entre les finalistes.