Un ciclista anomenat De la Cruz

A Canillo, principat d'Andorra, els ciclistes i cicloturistes sempre paren a prendre el cafè amb llet, el croissant o el refresc a la mateixa pastisseria, davant del palau de gel. Ho fa Purito Rodríguez, des de fa uns anys, en un establiment on es va parir l'ascensió al Coll de la Gallina, dues vegades ja coronada pels corredors a la Vuelta.

David de la Cruz, amb 25 anys acabats de fer, debutant al Tour, integrant del conjunt alemany Netapp, es va passar bona part del mes de juny concentrat en altitud, a Soldeu, entrenant-se pels paratges i els ports de Purito, gairebé sempre en solitari, a la recerca i captura també, encara que fos necessària l'ajuda del cotxe per reduir quilometratge, dels temples del Tour, del Tourmalet, d'Hautacam, on es decideix la prova en la llunyana tercera setmana.

Fins a la pastisseria de Canillo, saló de te, aire francès, va aparèixer De la Cruz, un assolellat diumenge de juny, en el seu únic dia de descans, de recuperació. Amb les seves ulleres graduades, prim, espigat, amb texans i un jersei de cotó, semblava més aviat un universitari que un corredor, disposat a oferir els seus somnis al Tour, l'únic català apuntat a la carrera, dirigit al Netapp per un altre barceloní, Àlex Sans, que va ser tècnic de Carlos Sastre en el desaparegut Cervélo.

El mallot de llunes

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

De la Cruz, a Andorra, explicava els seus reptes i enumerava la seva espartana vida als Pirineus, entrenament i descans, massatge i dinar, internet i migdiada, lectura i passejada. Parlava de la llibertat que tindrà al Tour, de la duresa que l'espera, però també dels objectius d'un debutant que va per a figura, que escala i destaca com a contrarellotgista des que va sortir del planter del Club Ciclista Sant Boi.

«¿I si no és una bogeria lluitar pel mallot de llunes?». Davant d'aquesta qüestió era necessari sorprendre's, de forma agradable, perquè quan un corredor debutant parla de lluitar per la classificació de la muntanya és perquè sap que està cridat a fer coses grans en aquest esport, necessitat de planter, mentre les grans figures locals van envellint a poc a poc.