Contador afronta des d'avui el repte d'un nou triomf a París

A Còrsega, fa un any, el sol i el mar feien que els dies fossin meravellosos. Alberto Contador, en tal dia com ahir, va rebre la premsa en un hotel sensacional, a la vora del port de Porto Vecchio, però ni la seva veu ni el seu aspecte transmetien felicitat. Ahir, a Leeds, on avui surt el Tour de la 101a edició, l'ambient era més aviat trist perquè, ja se sap, a Anglaterra costa apartar els núvols i la pluja del panorama urbà i rural. No obstant, Contador va parlar amb energia, amb coratge, amb gallardia, amb seguretat, malgrat que, en bona lògica, va guardar prudència i va exhibir respecte per Chris Froome, el «gran favorit», a qui ha derrotat aquest any en les dues ocasions en què han coincidit.

Contador és un corredor totalment diferent del del 2013. Fa un any, volia i no podia. Renegava d'ocupar una segona plaça al Tour (al final va ser quart) que molts haurien volgut conservar per a l'eternitat. Però a ell només li val guanyar. No ha nascut ni per quedar segon ni per regatejar amb el podi. El seu món, l'actual, només condueix a un resultat: arribar el 27 de juliol en primer lloc i vestit de groc als Camps Elisis, l'avinguda ciclista més bella del món.

UN ALTRE PANORAMA / I, certament, està preparat. Fa un any tot estava en l'aire. La seva forma no era la que li agradava, no es reconeixia i fins i tot es feia antipàtic, en el pilot i en les relacions públiques. El nou Contador és divertit, atent i confiat. «Potser arribo igual que el 2009. I, a sobre, després del Dauphiné (segona setmana de juny, on va quedar segon i va derrotar Froome), m'he trobat molt millor». Sentir-li dir ahir que les sensacions són iguals que les del 2009 va ser la prova palpable que està preparat per al repte de triomfar a París.

Perquè el 2009 va ser l'any del seu millor Tour, de la seva segona victòria (l'última, ja que la del 2010 no la comptabilitza). Va ser l'any en què va demostrar una perfecta estabilitat física i emocional, ja que no només va lluitar contra els rivals a la carretera, sinó contra la provocació i les plantades del seu equip, del seu director en aquell moment, Johan Bruyneel, i de Lance Armstrong, que portava el seu mateix uniforme, però que, no obstant, era l'enemic a casa. Li van prohibir atacar. I ell se n'anava. El van deixar sense cotxes. I ell arribava a la meta. Li amagaven el material d'última generació. I el seu germà i mànager, Fran Contador, l'hi aconseguia. «He corregut dos Tours, un a la carretera i un altre a l'hotel», va declarar després de guanyar a París.

Per això, ara, ha recuperat la forma del 2009, amb un conjunt matrimoniat, amb un Tinkoff-Saxo entregat, on ni s'hi valen ni s'esperen plantades, amb Bjarne Riis, el director, al seu servei, i, sobretot, amb el propietari, Oleg Tinkov, un multimilionari rus boig per la bicicleta, gairebé un professional del ciclisme, enamorat esportivament de la seva estrella. Per tot això, el panorama per guanyar el Tour no pot ser més pletòric per a Contador.

Tinkov, la temporada passada segon patrocinador de Contador, el va censurar  el 2013 pel que va considerar una «falta de professionalitat» del corredor espanyol. Aquest any surten cada dia junts a entrenar-se, es fotografien, s'intercanvien tuits.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

L'ETAPA CLAU / Fins i tot el mateix Tin-kov posa al servei de Contador el seu avió privat per viatjar del nord de França a Leeds després d'un entrenament pel complicat pavès de la París-Roubaix, la cita de les llambordes, traçat que es recorrerà dimecres que ve, una etapa clau  «per afrontar amb respecte perquè es pot perdre el Tour». Paraula del madrileny.

Avui Contador surt amb el dorsal 31 a l'esquena, a l'espera del duel amb Froome, en una lluita que s'espera igualada per arribar de groc a París, en què també volen entrar Vincenzo Nibali i Alejandro Valverde, aquest últim en òptim estat de forma, en un Tour que comença a Anglaterra amb etapes que són una trampa (sobretot la de demà) i amb la presència també de Joaquim Purito Rodríguez, que assumeix un paper secundari després de la caiguda soferta al Giro.