Aleix Espargaró surt beneït de la 'catedral'

Després de set derrotes seguides és lògic que els magnífics busquin reforços per esporuguir Marc Márquez. No és que ells no s'hi atreveixin o que no tinguin prou armament per torpedinar una carrera com aquesta, però si algun míssil dispara i oblida no els anirà malament. I si l'elegit és, pel que s'ha vist des que va començar el Mundial, el pilot més afamat del pàdoc, un paio que corre, únicament i exclusivament, perquè l'any que ve posin a les seves mans una moto pota negra, un aparell guanyador, encara millor.

L'ALEIX, EL GERMÀ GRAN / I aquí, enmig de l'exhibició de Márquez -que a Assen ha tornat a demostrar que segueix igual de fi, afamat i veloç que sempre («tu fas els teus càlculs i després arriba el Marc i te'ls desmunta; el nostre problema es diu Márquez, no hi ha res més», insisteix a dir Valentino Rossi)- ha emergit Aleix Espargaró. Fins fa poc era el germà petit del Pol en velocitat, glòria, poles, victòries i títols. Mentre Polyccio creix (i ho fa veloç), l'Aleix s'ha convertit en el noi de moda de MotoGP. I els magnífics ho saben. I a ell s'han agafat el Doctor, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo per fer por (o intentar-ho) a Marc Márquez.

Ajudat pel mal temps, que si plou, que si no plou (avui, de 12.00 a 18.00 hores, és a dir, a les hores de les carreres, hi ha el 85% de possibilitats que plogui; és a dir, que plou) i, sobretot, enfilat sobre aquell pneumàtic xiclet, superblanc, que li permeten muntar en la seva Yamaha carrera clienta, Espargaró, el gran, els va guanyar a tots i va aconseguir, als 24 anys, en la seva 11a temporada al Mundial i en el seu gran premi 150, el premi més important de la seva vida: «Una pole per davant de dos monstres com el Marc [Márquez] i el Dani [Pedrosa], per davant de les dues Honda oficials... No es pot demanar més. Donar les gràcies als meus pares, al meu germà, a la meva nòvia, al meu mànager, al meu equip... perquè han confiat en mi».

No només ells confien en Aleix. També els magnífics. Almenys perquè li compliqui les primeres voltes a Márquez i no s'escapi. «Jo veig l'Aleix capaç de ser protagonista de la carrera de demà [per avui]», assegurava Rossi. «No m'agrada que la gent digui que l'Aleix ha aconseguit la pole per aquell pneumàtic extratou que té i nosaltres no tenim», va dir Márquez. «No m'agrada perquè ha sigut una gran pole, molt treballada. Ha sigut molt murri, veloç i, a més, porta tot el cap de setmana demostrant que té un gran ritme».

Notícies relacionades

El CSD té via lliure per suspendre Rocha i la seva gestora

Luis Enrique: "Xavi és un entrenador top"

LORENZO I ROSSI, ADORMITS / Per murri, Márquez. El campió va veure en la volta bona, en l'únic intent de pole que van tenir (als pocs minuts es va posar a ploure), que tots es posaven en fila darrere d'ell i es va obrir, es va separar, els va deixar passar pensant: «No xupareu la meva volta bona, no us faré la feina bruta perquè m'aixequeu la pole a remolc meu, no». I sense ell estirant, tots es van despistar menys Espargaró. Tant, que Jorge Lorenzo sortirà des de la tercera fila i el Doctor, des de la quarta. Mala sort.

Però plourà i, com diu Rossi, «ningú sap com anirà la pel·lícula». Senzill, insisteix Vale: «Córrer en aigua havent fet els assajos en sec és enfrontar-se a un foli en blanc». Els generals ho saben, però ¡compte!, que en l'exèrcit regular hi ha hagut un gladiador que ha fet un pas endavant. És el caporal Espargaró i busca la seva primera medalla a l'honor. Està fart de veure el pit del seu germà Polyccio esquitxat de condecoracions. Els generals ho saben. Potser acabaran penedint-se d'haver buscat reforços. Passi el que passi, Assen, la catedral, ja ha beneït Aleix Espargaró.