Purito apareix en la primera pujada del Giro

El català destaca en la pujada de la meta de la cinquena etapa, abans de la primera arribada verdaderament en pendent

1
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA / Barcelona

La meta de Viggiano, al taló de la bota d'Itàlia, no era gran cosa i encara menys una arribada per ser considerada amb la distinció de muntanya. Però, almenys, tenia certa inclinació, moderada dificultat, mínima atracció, la primera oportunitat per recargolar-se una mica, encara que només fos una mica, dret, sobre la bicicleta, de banda a banda, com els agrada fer als escaladors. I, allà, amb percentatges que no s'adaptaven gens ni mica al seu ciclisme explosiu, ha aparegut Joaquim 'Purito' Rodríguez.

Notícies relacionades

Ha estat com un senyal, com trucar al timbre del Giro per dir una cosa així com "estic aquí i ara vinc". Després de quatre dies d'etapes insulses, de jornades només aliades amb la pluja i el mal temps (climatologia adversa que també ha estat present aquest dimarts sobre les carreteres del sud d'Itàlia) el Katuixa ha passat a l'acció. El conjunt rus s'ha destacat al capdavant del gran grup per posar la resta de contrincants en fila índia. Purito ha mirat a dreta i a esquerra, ha observat com estaven la resta de rivals, més encongits en aquesta arribada que no ha tingut prou energia per al canvi de ritme del corredor català, per retallar els primers segons, per iniciar la seva ofensiva cap al mallot rosa que encara conserva l'australià Michael Matthews, l'evidència de la poca dificultat de la jornada, però a la qual aspira el líder del Katuixa, malgrat el problema afegit per la pèrdua de temps en la contrarellotge per equips inaugural, la setmana passada a Belfast.

Diego Ulissi, corredor del Lampre, ha aconseguit la victòria, a l'atacar en el moment en què Purito ha moderat la seva marxa, en una cinquena etapa en què Cadel Evans, segon, ha retallat sis segons i s'ha situat en la tercera plaça de la general. Demà arriba la primera meta en pujada seriosa, de verdadera muntanya, no gaire dreta, a Montecasino (on l'abadia va ser reconstruïda després de la segona guerra mundial), després de la salvatjada de 247 quilòmetres.