Anar al contingut

UNA FAMÍLIA DE CAMPIONS

Àlex Márquez, 'the pistols'

El germà petit de Marc va culminar al Japó una admirable progressió al guanyar el seu primer Gran Premi

«És normal que em vegin com 'el germà de', ell és un superclasse», diu

EMILO PÉREZ DE ROZAS
BARCELONA

Tres ampolles de cava Freixenet Cordón Negro. Eren tres magnums. Dues ja no tenien suro. Maverick Viñales i l'alemany Jonas Folger van esquitxar tot el podi amb les seves bombolles. Al guanyador, a Àlex Márquez, al germaníssim, pel fet de ser menor (17 anys), no li deixaven destapar la beguda, així que se la va emportar al seu box i va dutxar els seus en la intimitat. Són coses de ser un bambino, que va camí de convertir-se, també ell, en un piccolo bastard, com li diu Valentino Rossi al seu germà Marc.

La saga continua. «El petit ha crescut», diu la Roser, la seva mare. «Sabia que esclataria aquest any», explica el silenciós Julià, el pare. «El petit ve fort, el petit té ganes, haurem d'anar amb compte amb el petit», fa broma el Marc, que assegura que va perdre el 20% de la seva força abans de la carrera de MotoGP de Motegi «empenyent l'Àlex» des del seu box. I el petit Márquez, alt, fort, ni pestanyeja. Jordi Castellá, que l'any que ve tornarà amb el Marc a MotoGP, li va fer no fa gaire un adhesiu que li va encantar i que porta enganxat a la seva KTM. Hi surten el boel dolent, dos tipus rudes de l'Oest, i the pistols, que és ell, Àlex Márquez Alentà. «Em va encantar la broma», explica el noi, l'últim espanyol guanyador d'un gran premi del Mundial.

L'Àlex feia temps que ho tenia a prop.

Ha completat únicament 27 grans premis des que va debutar a Jerez l'any 2012. Ja havia estat segon i tercer diverses vegades. Ja havia estat el més veloç, amb tres voltes ràpides. Li faltava guanyar. I va vèncer a Motegi. «Al matí vaig dir als meus que em veia capaç de guanyar i que ho intentaria, perquè no tenia res a perdre-hi». Van caure (o els van tirar) Luis Salom i Àlex Rins, company del germaníssim, i Márquez va guanyar Viñales a l'esprint. «Començava a estar una mica fart que en les últimes voltes sempre guanyessin ells, així que vaig prémer els punys i vaig tirar endavant. M'he tret l'espina de les ocasions en què he sortit perdent». L'Àlex va decidir amb els seus pares dedicar-se, a partir d'aquest any, a les motos al màxim i es passa el dia entrenant-se amb el seu germà. «És normal que em vegin com 'el germà de…', és un superclasse. Jo intento aprendre del Marc, però també traçar el meu propi camí, a poc a poc». I el Marc diu meravelles d'ell: «M'agrada estar amb ell perquè em dóna força, em motiva. A més a més, és un noi que escolta, que fa cas. No hi ha dubte que el petitó, que em passa gairebé un pam, puja fort».

Una lluita ferotge

L'Àlex és el quart home, però l'únic dels magnífics que no pot aconseguir el títol de Moto3 a València. És company d'equip d'Àlex Rins i se sospita que Emili Alzamora li dirà alguna cosa. «No hi ha hagut mai ordres d'equip. No sé què em dirà el cap, vaig a València a intentar guanyar». Qui guanyi la carrera d'aquest diumenge a Xest entre Salom, Viñales i Rins conquistarà el títol. Una lluita ferotge. Més emoció, impossible.

0 Comentaris
cargando