Una Vuelta que s'envelleix

Chris Horner, el ciclista d'Oregon, a punt de fer 42 anys, es va proclamar ahir a Madrid com el corredor més veterà que triomfa en una carrera de tres setmanes

Chris Horner (al centre, de vermell) juga amb el cava, amb Vincenzo Nibali (esquerra) i Alejandro Valverde, ahir a Madrid.

Chris Horner (al centre, de vermell) juga amb el cava, amb Vincenzo Nibali (esquerra) i Alejandro Valverde, ahir a Madrid. / EFE / JAVIER LIZÓN

3
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA

La Vuelta s'envelleix. I no perquè la guanyi un paio simpàtic, de nom Chris Horner, a qui els seus antics companys del Saunier Duval, pels volts del 2005, van batejar com a Chiquito, perquè la seva forma de parlar recordava el famós humorista. La Vuelta s'envelleix perquè les carreteres espanyoles, al marge de fronteres i obstacles, s'estan quedant sense joves, perquè no hi ha equips ni oportunitats.

En les tertúlies que s'han portat a terme durant la Vuelta, el tema estava a sobre de la taula. Chris Horner, des d'Andalusia, a l'inici de la segona setmana, ja es veia com un ferm candidat a la victòria, malgrat tenir gairebé 42 anys i que no figurés en cap quiniela seriosa de grans favorits al començament de la prova, en un mes d'agost que ja sembla molt llunyà.

L'esperança d'Alonso

Però en aquestes mateixes converses, sobretot arran de l'esperançat anunci de Fernando Alonso -encara hi ha pals a les rodes, tot i que els col·laboradors del pilot asturià ja estiguin emparaulant corredors; almenys en necessiten 16- s'apuntava una dada que no pot amagar ni el somriure de Horner, ni la seva gesta a una edat en què tots els ciclistes professionals, excepte ell, ja estan retirats. I la dada és esgarrifosa, en un ciclisme espanyol que el 16 de setembre del 2012 gaudeix d'una salut exquisida amb corredors com Alberto Contador, absent de la ronda espanyola, a la qual torna l'any que ve, Alejandro Valverde, Purito Rodríguez i Samuel Sánchez.

La dada és per posar-se a tremolar perquè si ara hi ha vida, ¿què passarà d'aquí uns quants anys? El ciclisme espanyol més enllà del més jove de tots els astres, és a dir, Contador, és un desert, precisament perquè sense equips professionals importants (un que es queda, Movistar, un altre que se'n va, Euskaltel, i un que arriba, Alonso Team) els nois que prometen, com per exemple, el català Jordi Simón, s'han hagut de requalificar com a amateurs perquè no troben lloc en cap plantilla carregada de veterans.

Almenys, amb Horner hi ha l'esperança que Purito (34 anys), d'aquí vuit anys, Valverde (33), d'aquí nou, o Contador (30), d'aquí 12, encara aspirin a vestir el color vermell com a líder de la Vuelta a la Cibeles de Madrid, tal com ha fet aquest nord-americà, nascut a Okinawa, perquè el seu pare era mecànic de l'armada dels Estats Units en una base nord-americana. El mateix que recorria els Estats Units en una caravana i que, a diferència de Purito, Valverde, Contador o Samu Sánchez, va debutar com a professional a tardana edat, de manera que, encara que passi dels 40, no està cremat, com sí que ho estaran les estrelles espanyoles d'aquí uns anys.

Horner, el simpàtic, el ciclista que el 2010 va tancar la llista dels top ten del Tour, el mateix any que va derrotar Valverde per guanyar la Volta al País Basc -el seu millor èxit fins ahir-, sí que ha pogut contemplar en canvi com un país que fa anys que està estancat en ciclisme, França, ha exhibit per les carreteres espanyoles els seus joves cadells, 22 anys (la mateixa edat de Simón) que han omplert d'il·lusions la seva pacient afició que ja hi somia perquè succeeixin a dalt del podi dels Camps Elisis Bernard Hinault, l'últim monsieur cycliste que ha guanyat el Tour.

Notícies relacionades

General sense xavals

Chiquito, com li diuen al pilot, sense equip per a l'any que ve, a l'agenda de l'Alonso Team, amb tres fills, casa a Dénia i una fitxa d'1,5 milions d'euros -no està gens malament- no ha vist ni com a guanyador d'etapa ni entre els primers de la general una promesa espanyola que pugui entusiasmar. I sí que ha anotat, amb nota, els noms de Warren Barguil (vencedor a les metes de Castelldefels i Formigal) i Kenny Elissonde (amb aquella cara d'adolescent va triomfar a L'Angliru). ¡Allez les bleus! És l'únic que ha pogut cridar Chiquito Horner, al contemplar les victòries de corredors que gairebé podrien ser fills seus.