Anar al contingut

TOUR DE FRANÇA

Comença l''era Froome'

El ciclista britànic s'adjudica el Tour de les 100 edicions, seguit de Quintana i Purito

Kittel, el millor esprínter de la ronda francesa, venç a París

SERGI LÓPEZ-EGEA / París (Enviat especial)

La nit de París ha estat groga i així s'ha acolorit també la il·luminació de l'Arc del Triomf aquest diumenge, amb el mateix color que han pintat les lletres dels cotxes de l'equip Sky. Els ciclistes, amb Chris Froome al capdavant, han girat per primera vegada pel colossal monument parisenc en l'última etapa del Tour de les 100 edicions, que s'ha disputat al vespre i que s'ha endut Marcel Kittel, el millor esprínter (ha guanyat quatre etapes).

Ningú dubta que ha començat una nova era en el ciclisme. I Froome, un britànic nascut a Kenya fa 28 anys, n'és l'abanderat, el corredor que es pot incorporar a la selecta llista d'una carrera meravellosa i que ha convertit en mites ciclistes com Coppi, Bobet, Anquetil, Merckx, Hinault i Induráin. I com ho era fins fa uns mesos l'ara innominable. "Sabia que per a mi era un repte important conquistar el jersei groc després del succés d'Armstrong. A mi també em va decebre perquè jo vaig començar a enamorar-me d'aquesta carrera en els anys del seu domini. Requerirà temps. Però jo tinc l'ocasió de demostrar a la gent que el ciclisme s'ha transformat".

Froome, de groc, brillant en la nit de París, bon escalador, fantàstic contrarellotgista, triomfant, mentre que Alberto Contador viu en un dilema --de fet, ha decidit acabar la temporada a París i no correrà la Vuelta--, a l'espera que Nairo Quintana es faci gran, i davant els feliços ulls de Purito Rodríguez, en la seva estupenda tercera plaça del podi. Ja hauria pogut guanyar el Tour fa un any; més fort, molt més que Bradley Wiggins, company però no amic, a qui hauria pogut deixar en qualsevol cim amb una senzilla bufada, però el van frenar, el van lligar, el van amarrar...

Als Pirineus 2012, mentre Alejandro Valverde (una vegada més totalment maleït amb la ronda francesa) triomfava a Peyragudes, a Froome li va agafar per atacar 'Wiggo'. Va ser el divorci, el principi del final de Wiggins, ara desaparegut en combat i amb un futur totalment diferent del de Froome: la incertesa d'un i la seguretat de l'altre. "El Tour és el cim per a un ciclista. A mi m'agradaria tornar-hi cada any i guanyar a París. El repte m'agrada. Preparar-me com he fet aquest any. Però no em pregunteu quants Tours puc guanyar".

Un ciclista humà

De groc ha arribat a la millor avinguda ciclista del món, davant de milers d'aficionats i davant dels ulls de molts corredors, vells ídols, convidats amb motiu de les 100 edicions. I ho ha fet, benvingut sigui, demostrant que és humà, no un superhome invencible, que no es doblega mai, perquè a Alpe d'Huez es va encallar mort de gana i perquè a Semnoz, l'últim dia, li van fer massa mal les cames i ja va tenir prou feina de seguir el ritme marcat en l'ascensió al principi per Purito i al final per Quintana.

La llum va instal·lada al manillar de Froome. "Tinc molts anys de ciclisme, així que seguiré buscant la victòria a París", mentre que Contador lluita per tornar a il·luminar la seva carrera (aquest diumenge només ha pujat al podi amb els seus companys del Saxo, com a millor equip de la prova) després de fer enfadar, i molt, Froome per atacar-lo en els descensos.

0 Comentaris
cargando