Purito i Valverde acaricien la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja

Hi va haver un temps en què una segona i una tercera plaça a la Lieja-Bastogne-Lieja s'hauria celebrat amb coets, com una gesta, com un èxit sense precedents del ciclisme espanyol. Eren els temps en què els corredors nascuts al sud dels Pirineus només destacaven a les grans voltes, molt bé per cert, però mai s'apareixien a les clàssiques. Per això, les magnífiques posicions dePurito Rodríguez (segon) i d'Alejandro Valverde (tercer), al darrere del triomfadorDaniel Martin, han deixat un sentiment de pena, mai de frustració, perquè el triomf ha estat tan a prop, tant, que gairebé s'ha tocat amb la punta dels dits.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

No obstant, ja fa un temps que els corredors espanyols destaquen i guanyen clàssiques;Purito ho ha fet a la Fletxa Valona, però sobretot al Giro de Llombardia, que és un dels cinc gransmonuments del ciclisme, com la Lieja-Bastogne-Lieja on el nom deValverdeja apareix inscrit dues vegades com a guanyador de la prova. Tàcticament tots dos han actuat molt bé, però no han comptat amb la magnífica actuació del Garmin, que ha llançat el seu corredor més poderós,Ryder Hesjedal, sabent que la peça guanyadora eraMartin; una circumstància similar al que va passar en l'etapa decisiva de la Volta 2013.Valverdeva actuar com estava estudiat al Movistar; la missió del murcià era vigilar aPhilippe Gilbert, el campió del món, enganxar-se a la seva roda i, sobretot, rematar-lo, com així ha fet, en la cota de Saint-Nicolas, l'última, la decisiva, on el murcià fins i tot ja s'ha pogut veure com a campió de 'la Degana'. Però no ha comptat amb una circumstància inesperada: se li ha bloquejat el canvi en el moment clau de l'atac de Purito. ¿Què els passa als canvis d'última generació? Primer, a Itàlia, aBradley Wiggins, i ara, a Lieja, al murcià.

Purito, recuperat de la ferida de diumenge passat a l'Amstel Gold Race, s'ha refugiat dins el pilot, sense deixar-se veure, i també ha sabut a Saint-Nicolas. Sabia que en un esprint d'uns quants, sobretot ambValverde, tenia poc a cfer. I per això ha actuat. Ha semblat, en aquell instant, amb tot just un quilòmetre per a la meta, que el català compliria el somni de guanyar la carrera d'un dia que més li agrada. Ha obert forat, però no ha comptat amb la sorpresa deMartin, més ràpid que ell en un esprint entre dos i, tal com s'ha evidenciat, amb un punt més de gas que el català.Martin s'ha escapat dePuritoamb facilitat. Li ha pres la victòria, tal com havia fet el mes passat a la Volta. Ha repetit la segona posició que va aconseguir el 2010.Valverde, com era d'esperar, a l'esprint de grup, ningú li ha fet ombra... per fer tercer, i amb la bici 'malalta'.Purito ja descansarà per centrar-se en la preparació del Tour. A Valverdeencara li queda una visita a Suïssa (Tour de Romandia).