Anar al contingut

Purito i Valverde acaricien la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja

L'irlandès Daniel Martin s'emporta la victòria a Bèlgica al davant del català i del murcià, a qui se li ha avariat la bici

SERGI LÓPEZ-EGEA / Barcelona

Hi va haver un temps en què una segona i una tercera plaça a la Lieja-Bastogne-Lieja s'hauria celebrat amb coets, com una gesta, com un èxit sense precedents del ciclisme espanyol. Eren els temps en què els corredors nascuts al sud dels Pirineus només destacaven a les grans voltes, molt bé per cert, però mai s'apareixien a les clàssiques. Per això, les magnífiques posicions de Purito Rodríguez (segon) i d'Alejandro Valverde (tercer), al darrere del triomfador Daniel Martin, han deixat un sentiment de pena, mai de frustració, perquè el triomf ha estat tan a prop, tant, que gairebé s'ha tocat amb la punta dels dits.

No obstant, ja fa un temps que els corredors espanyols destaquen i guanyen clàssiques; Purito ho ha fet a la Fletxa Valona, però sobretot al Giro de Llombardia, que és un dels cinc grans monuments del ciclisme, com la Lieja-Bastogne-Lieja on el nom de Valverde ja apareix inscrit dues vegades com a guanyador de la prova. Tàcticament tots dos han actuat molt bé, però no han comptat amb la magnífica actuació del Garmin, que ha llançat el seu corredor més poderós, Ryder Hesjedal, sabent que la peça guanyadora era Martin; una circumstància similar al que va passar en l'etapa decisiva de la Volta 2013. Valverde va actuar com estava estudiat al Movistar; la missió del murcià era vigilar a Philippe Gilbert, el campió del món, enganxar-se a la seva roda i, sobretot, rematar-lo, com així ha fet, en la cota de Saint-Nicolas, l'última, la decisiva, on el murcià fins i tot ja s'ha pogut veure com a campió de 'la Degana'. Però no ha comptat amb una circumstància inesperada: se li ha bloquejat el canvi en el moment clau de l'atac de Purito. ¿Què els passa als canvis d'última generació? Primer, a Itàlia, a Bradley Wiggins, i ara, a Lieja, al murcià.

Purito, recuperat de la ferida de diumenge passat a l'Amstel Gold Race, s'ha refugiat dins el pilot, sense deixar-se veure, i també ha sabut a Saint-Nicolas. Sabia que en un esprint d'uns quants, sobretot amb Valverde, tenia poc a cfer. I per això ha actuat. Ha semblat, en aquell instant, amb tot just un quilòmetre per a la meta, que el català compliria el somni de guanyar la carrera d'un dia que més li agrada. Ha obert forat, però no ha comptat amb la sorpresa de Martin, més ràpid que ell en un esprint entre dos i, tal com s'ha evidenciat, amb un punt més de gas que el català. Martin s'ha escapat de Purito amb facilitat. Li ha pres la victòria, tal com havia fet el mes passat a la Volta. Ha repetit la segona posició que va aconseguir el 2010. Valverde, com era d'esperar, a l'esprint de grup, ningú li ha fet ombra... per fer tercer, i amb la bici 'malalta'. Purito ja descansarà per centrar-se en la preparació del Tour. A Valverde encara li queda una visita a Suïssa (Tour de Romandia).

0 Comentaris
cargando