Anar al contingut

Valverde ja mana

El ciclista murcià es vesteix com a líder de la Volta a Vallter 2000 seguit per Purito i Wiggins

SERGI LÓPEZ-EGEA / Alt de Vallter 2000

Impossible demanar més en aquesta Volta 2013. Només cal mirar les tres primeres places de la general (Alejandro Valverde, Purito Rodríguez i Bradley Wiggins) per constatar la qualitat que té aquesta ronda catalana. Una prova que ahir, en el cim nevat de Vallter 2000, el cim de Miguel Induráin i el malaguanyat Antonio Martín Velasco, va contemplar el triomf d'un jove de 23 anys, colombià, de nom Nairo Quintana i que està destinat a ser una de les joies del futur, un diamant en brut del Movistar.
Valverde, Purito i Wiggins han rebutjat amagar-se des de la primera pedalada de la prova, dilluns a Calella. Han vingut a Catalunya a guanyar; així, tal qual, però igual que Los Inmortales, només en podrà quedar un, només un es vestirà diumenge, a Barcelona, el definitiu jersei verd-i-blanc de líder, que, des d¿ahir a la tarda al Pirineu gironí, a quilòmetres de la capital catalana, ja porta Valverde, gràcies a la seva segona posició a Vallter 2000 i a la bonificació que va capturar dilluns amb la seva tercera plaça a Calella.
Vallter 2000, on només havia arribat una carrera ciclista (la Volta, per descomptat) el 1992, havia entrat per si mateixa en la petita llegenda d¿aquest esport. Aquell dia Induráin, de líder, i Tony Rominger, de contrincant, es van exhibir amb un vibrant duel. Com no hauria pogut ser de cap altra manera, el campió navarrès va deixar guanyar el seu rival suís. Però amb ells es va colar un jove rebel, Antonio Martín, que des d¿aquell setembre del 1992 fins que el retrovisor d¿un camió el va ferir mortalment el febrer de 1994 estava destinat a ser el gran hereu del pentacampió. Aquí, a Vallter 2000, es va presentar en societat, abans de col·locar-se el jersei blanc com a millor jove i millor promesa de la grande boucle del 1993.

21 ANYS DESPRÉS / Han hagut de passar 21 anys perquè els corredors tornessin a aquesta estació d¿esquí, sobre el cel de Setcases, a pocs quilòmetres del bellíssim Camprodon. I hi han hagut de tornar en una època ciclista en què el vent torna a respirar una aroma fresca, com el vent pur del Pirineu que els va rebre a Vallter 2000. Enrere han quedat maleïts ports i ciclistes nord-americans que segurament van fer un viatge cap enlloc.
I va passar el que passa en el nou ciclisme, allunyat d¿exhibicions d¿abans que ara resulten impossibles de realitzar. Ningú ataca si no és pràcticament en l¿últim quilòmetre, sobretot quan bufa l¿aire fresc de cara, com va passar ahir pujant al cim. Es va observar en el millor belga del pilot per a grans voltes, Jurgen Van den Broeck. Va atacar a quatre quilòmetres de la meta i es va desfondar. «Era una bogeria atacar en solitari amb el vent de cara en un port tan dur com aquest. Era necessari arribar al final perquè sol no s¿anava enlloc», va explicar Valverde després de conquistar el jersei verd-i-blanc.

UN FINAL INTENS / Però els últims quatre quilòmetres van ser meravellosos, ciclisme en la seva essència més pura. Van den Broeck va trencar la pau del pilot, i en un tancar i obrir d¿ulls van quedar al davant els bons, els que es juguen la general, els que volen triomfar a Barcelona, els que es tornaran a lluir avui en una pujada tremenda, a les rampes de Portainé, l¿ascensió que fa un any es va haver d¿anul·lar a causa d¿una inesperada nevada.
Perquè Bradley Wiggins va tancar les boques dels qui el censuren perquè diuen que no puja, en un argument similar al que utilitzaven fa 20 anys els crítics amb Induráin. Wiggins, que no sap reservar-se i que ha vingut a Catalunya «amb ganes d¿endur-se la Volta», tal com va explicar a la meta el seu millor gregari a l¿Sky, el basc David López, exciclista del Movistar, va atacar a l¿últim quilòmetre. I va ser llavors quan tot es va capgirar. Sir Wiggo es va colar a la recerca de la victòria i Quintana el va marcar per darrere, mentre Valverde i Purito es vigilaven a poquíssima distància.

EL SENYAL PER A QUINTANA / I ja quan les rampes de Vallter 2000 es van fer encara més complicades, Wiggins va ser neutralitzat, el senyal perquè Quintana, amb permís de Valverde, es llancés cap a la victòria, mentre el corredor murcià i Purito es disputaven la segona plaça a tan sols sis segons del corredor colombià. «M¿he aprofitat del marcatge entre els favorits per buscar la victòria en solitari. Així ho havíem acordat al matí, abans de la sortida. La tàctica va sortir perfecta», va indicar Quintana després d¿aconseguir la victòria en la primera de les dues etapes de muntanya de la Volta. «Vaig atacar perquè la gent ja estava molt madura», va afegir el colombià. «Ha guanyat no solament un gran escalador ¿va destacar el seu company Valverde¿, sinó un ciclista que està destinat no només a guanyar etapes sinó grans voltes».
Dissabte passat ells dos van reconèixer la pujada, el mateix dia en què Purito també hi va anar d¿inspecció perquè el seu fidel gregari, Albert Losada, li va dir que les pujades d¿aquest cim pirinenc treien el singlot. No van coincidir per poc. Però tots sabien que el desgast d¿ahir seria impressionant, en un cim que no desmereixeria si un dia arribés el Tour als seus vessants.
La Volta no està ni de bon tros decidida, perquè la general continua molt disputada, amb un podi provisional digne d¿una ronda de tres setmanes. I perquè avui, camí de Portainé, es dibuixa una etapa marató, el que en el llenguatge ciclista es denominaria una jornada de Tour d¿alta muntanya amb 217 quilòmetres salvatges.
Perquè avui, des de les 10.25 a Llanars, entre Setcases i Camprodon, no hi ha un territori on poder recuperar les cames amb les ascensions al Coll de Merolla (11,45, hora prevista de pas), el Pedraforca (12,30 hores), La Josa del Cadí (13,00 hores), el Cantó (15,30 hores) i la pujada final a Portainé (16,48 hores), un traçat que espanta, una zona que amaga tota la ràbia de l¿etapa reina de la Volta 2013.

SENSE BONIFICACIONS / Avui, per segon dia consecutiu i per decisió de l¿organització, no hi haurà bonificacions, cosa que sí que passarà en les etapes de divendres, a Lleida; dissabte, a Valls (Tarragona), i diumenge, a Barcelona, amb les vuit ascensions a Montjuïc, que han de resultar determinants en el supòsit que el marcatge no es trenqui avui mateix camí de Portainé. Però, sens dubte, Alejandro Valverde, Purito Rodríguez i Bradley Wiggins no es deixaran sorprendre, en una Volta que, per ara, malgrat la falta de patrocinadors i la crisi econòmica que pateix la prova, no es pot queixar per l¿espectacle, digne del Tour de França, per obra i gràcia del trio Valverde, Purito i Wiggins.

0 Comentaris
cargando