Anar al contingut

La situació blaugrana

Kocsis torna a casa

Hongria aconsegueix, amb ajuda del Barça, que les cendres del mite reposin a la catedral de Budapest amb les de Puskas

EMILIO PÉREZ DE ROZAS
BARCELONA

Hongria és feliç. Budapest, eufòrica. Les seves polèmiques autoritats, no sempre admirades, han liderat una vella il·lusió que ha provocat un meravellós tsunami de felicitat i nostàlgia. L'urna amb les cendres, exhumades el 25 de juny passat al cementiri de Montjuïc, del mític golejador Sandor Kocsis van començar a rebre ahir un complert homenatge i afecte del poble hongarès, a les portes de la basílica de Sant Esteve, de la capital hongaresa, on la família de l'home que va passar a la història com a 'cap d'or' veurà complert un dels seus somnis: tornar a Hongria i reposar amb l'altre mite hongarès, Ferenc Puskas. I a tot plegat hi ha contribuït, i molt, el Barça, que, tot i comptar demà amb la sempre delicada i tensa assemblea de compromissaris, estarà present avui en l'homenatge amb una nodrida representació, encapçalada pel seu president, Sandro Rosell, i en la qual participaran, entre altres, Charly Rexach, Josep Maria Fusté, Luis Suárez o el senador de CiU Josep Maldonado, de l'Agrupació Barça jugadors.

AQUELLA FINAL PERDUDA / Des que els soviètics van envair Hongria, l'octubre de 1956, el futbol hongarès viu de records. Ja fa molts anys que intenten recuperar la seva memòria històrica, que, per descomptat, passa pel que ells van denominar, als anys 50 i 60, l''Aranycsapat' (l'equip d'or). Un conjunt que, dirigit per Gusztáv Sebes, es va passar tots aquells anys sense perdre i que, dolorosament, va caure, després de 32 partits invicte, en la final del Mundial-54 a l'estadi de Wankdsorf, el maleït camp dels 'pals quadrats', davant Alemanya (3-2).

Aquell equip, en què molts dels components (Sandor Kocsis, Ferenc Puskas i Zoltan Czibor entre altres) van aprofitar un viatge de Copa d'Europa a Viena per desertar i buscar-se la vida en el futbol continental, va ser un dels més grans que ha existit mai. I, sí, la seva descomposició va deixar Hongria sumida en la més absoluta de les misèries esportives. Per això, des del president de la República parlamentària d'Hongria, Janos Ader, conservador i grandíssim aficionat al futbol, fins a l'alcalde de Budapest, István Tarlós, han mogut tot el que es podia remoure, ajudats pel Barça, els seus veterans i Josep Maldonado, de l'Agrupació Barça Jugadors, per aconseguir que l'últim dels 'magiars màgics' reposi al seu país.

Tot va començar quan Ku Lajos, diuen que un autèntic boig del futbol hongarès, apassionat de la vella 'Aranycsapat', va crear una fundació per convertir el record d'aquells mites, de noms llegendaris com Grosics, Buzánsky, Lorant, Lantos, Boasik, Zakarias, Budai, Hidegkuti, Puskas, Czibor, Szusza, Toth i, per descomptat, Kocsis, en les noves columnes d'un renascut futbol hongarès, que volia i havia de consolidar la seva resurrecció sobre aquell meravellós conjunt. I a partir d'aquí va néixer la Fundació de l'Equip d'Or. La seva primera intenció, el Nadal passat, va ser aconseguir que l'únic ídol que no reposava en les seves terres pogués veure complerta la seva il·lusió.

«Lajos em va deixar impressionat la primera vegada que vam parlar», explica Sandor Kocsis, reconfortat amb la idea i visiblement emocionat. L'únic fill del desaparegut Kocsis, mort als 49 anys, víctima d'una horrible malaltia que, diuen, li va fer protagonitzar un gest de desesperació quan passava els seus últims dies a la setena planta d'un hospital de Barcelona, se sent feliç de veure feliç tanta gent. Recolzat a Budapest aquests dies per 18 familiars, entre els quals no hi ha la seva mare, Alicia, de 87, ja molt feble, Sandor es passeja orgullós per Budapest amb la seva dona Lola, els seus fills Sandor i Alexandra, les seves germanes Agnès (Inés) i Alicia.

«Lajos estava boig perquè les cendres del pare tornessin a Budapest. I jo, que sempre li havia sentit a dir al pare que li agradaria tornar algun dia a Hongria, vaig creure que era el moment de complir el seu somni. Sé que estarà molt orgullós i, qui sap, potser dirà, d'aquella manera tan discreta que tenia d'expressar-se, una cosa com 'que murris, ho han aconseguit'. Això em faria molt feliç».

No cal dir que ni Sandor ni els seus familiars van dubtar a posar en marxa l'homenatge, que està convertint Budapest en una autèntica festa de felicitat i futbol. «Aquí no hi ha ningú, ningú, com Puskas i Kocsis. Són els més grans. És més, només ells estaran enterrats a la basílica de Sant Esteve. Això dóna idea del que significa per a aquest poble la figura del pare».

ÍDOL TOTAL / «L'adoren, però no només pel rècord de gols amb la selecció (75 en 68 partits), per portar-los a la glòria futbolística, per ser l'únic a aconseguir set 'hat-tricks' amb la seva selecció, o pel que era i representava. També perquè sempre va enarborar el seu amor per Hongria», explica, des de Budapest, Maldonado, president de la Penya Blaugrana de Coma-ruga, on posseeix un autèntic museu sobre Kocsis. «Bé, és molt íntim, però, sí, estem orgullosos d'ell i serveix perquè no l'oblidem, encara que és difícil fer-ho per la seva gran generositat».

PEL·LÍCULA ÍNTIMA / La família, ajudada per amics i, fins i tot, per TV-3, ha preparat una pel·lícula sobre el seu ídol, film que serà ofert avui en l'acte d'homenatge al 'cap d'or'. «Sandor era», explica Josep María Fusté des de la capital hongaresa, «el menys hongarès dels hongaresos que van venir al Barça. Diferent, molt educat, gens presumit, preferia passar desapercebut». «Jo només diré que quan Kocsis s'aixecava per rematar de cap era com si algú el mantingués en l'aire penjat de diversos cables», narra Charly Rexach, també a Budapest. «Jo només he vist Michael Jordan mantenir-se en l'aire com Kocsis», afegeix. «Era una delícia veure'l jugar perquè, a més a més, tots parlen del seu remat de cap i molts obliden que era un dels pocs futbolistes capaços de matar-te amb la dreta o amb l'esquerra», sentencia 'Luisito' Suárez, també a Budapest.

Puskas i Kocsis junts en una basílica per a admiració de tot Hongria. Peus prodigiosos i cap mític. El futbol torna a unir-los.

0 Comentaris
cargando