Anar al contingut

UNA LLEGENDA DE L'ESPORT

Mor a l'Havana Teófilo Stevenson, el 'Cassius Clay' de Cuba

'Pirolo' va ser diverses vegades campió olímpic i del món i va ser considerat com el millor boxejador de la seva època

El boxejador Teófilo Stevenson, llegenda de l'esport cubà i tres vegades campió mundial i olímpic, va morir la matinada passada a l'Havana d'una cardiopatia isquèmica a l'edat de 60 anys, van informar mitjans oficials. Stevenson estava considerat com un dels boxejadors cubans més grans de tots els temps. Era vicepresident de la Federació Cubana de Boxa i treballava a la Comissió Nacional d'Atenció a Atletes Retirats i en Actiu de l'Institut Nacional d'Esports i Educació Física. Stevenson va participar dissabte passat en una caminada celebrada a l'Havana a propòsit dels Jocs Olímpics de Londres 2012, amb més de 100 figures destacades de l'esport de l'illa. La televisió estatal, al sabar-se la seva mort, va ressaltar "el triomfs, la senzillesa i el patriotisme" de l'atleta i no va oblidar les proclames del règim: "Més enllà de la glòria conquistada sobre els quadrilàters la seva mort deixa un buit incalculable en el si de l'esport revolucionari cubà".

Era conegut popularment com a Pirolo o el Gigante del Central Delicias, en al·lusió a la localitat de la província oriental de Las Tunas, on va néixer el 29 de març del 1952. Stevenson va guanyar tots els títols de l'Associació Internacional de Boxa Aficionada (AIBA). Va seguir els passos com a aficionat de boxejadors com Cassius Clay, George Foreman, Ken Norton o Laszlo Papp. Va ser campió mundial dels pesos semipesants el 1969 i va passar a la categoria màxima un any després per proclamar-se campió del Carib. 

Els primers Jocs Panamericans en què va participar van ser els de Cali, el 1971, però va aconseguir el seu primer or panamericà en el pes complet en els de Mèxic 75. Tenia 25 anys quan es va coronar per primera vegada campió olímpic a Munic 72 i mundial, i des d'aleshores no va deixar d'acumular títols que el van convertir en el millor púgil aficionat de la història: Mont-real-76, Moscou-80 i diversos mundials. També va ser triple campió com a mitjà i mitjà lleuger, i tricampió mundial a l'Havana-74, Belgrad-78 i Reno-86.

En la seva trajectòria s'hi sumen els títols de bicampió centreamericà i del Carib el 1974 i el 1982, ha estat sis vegades campió dels centreamericans de boxa entre el 1970 i el 1977. Va destacar pel potent cop de la seva dreta, que, segons els especialistes, va posar fi a la majoria dels seus combats. Després de la formidable victòria al Mundial de la ciutat nord-americana de Reno, el 1986, el gran campió illenc va decidir penjar els guants. Es va acomiadar el juliol del 1988 durant el torneig internacional de boxa Giraldo Córdova Cardín. En total, va registrar 301 victòries en els 321 combats en què va participar al llarg de 20 anys sobre el quadrilàter. A penes va acumular 20 revessos, dos d'ells davant el púgil rus Igor Visotski.

0 Comentaris
cargando