Anar al contingut

L'amistós de la vigent campiona

Espanya agafa impuls

La selecció de Del Bosque destrossa Veneçuela amb una exhibició i tres gols de Soldado

CARLOS F. MARCOTE
MÀLAGA

Beneïda va sortir la selecció espanyola que comandava Luis Aragonés fa quatre anys de La Rosaleda camí de conquistar l'Eurocopa. L'estadi malagueny va renovar ahir les seves benediccions al grup de Vicente del Bosque, que, com aleshores, disputava el seu últim partit abans que el seleccionador doni la llista definitiva per a la cita continental de l'estiu que ve. Espanya va tornar a Màlaga amb un botí impensable el 2008 per aquestes dates i va desplegar davant Veneçuela un ampli mostrari de les seves millors virtuts per impartir una lluïda lliçó al conjunt sud-americà, rendit als atributs de la vigent campiona d'Europa i del món (4-0).

El febrer del 2008, l'equip espanyol va ser rebut a l'estació de l'AVE amb crits de «Raúl, selecció» adreçats a Aragonés. Es van repetir en un partit contra la França d'Henry en què Villa ja era el set d'Espanya i va guanyar la Roja amb un gol de Capdevila (1-0), que va deixar d'entrar en els plans de Del Bosque i no ha tingut més remei que incorporar-se també a la legió d'admiradors d'un equip irrepetible després d'haver-ne format part.

Un equip que, tot i les ensopegades en els amistosos contra l'Argentina, Portugal, Itàlia i Anglaterra, només pot estar en primeríssim pla per optar a revalidar a Kíev el títol que va conquistar fa quatre anys. Ahir, els jugadors dirigits per Del Bosque van deixar meridianament clar que estan disposats a posar-hi el coll per aconseguir-ho. Ho va comprovar Veneçuela, un rival en alça i valent que va acabar desplomant-se al cap d'una mica més de mitja hora després d'entomar ocasions de gol cada cinc minuts.

REFERENTS OFENSIUS / Oportunitats que es van desencadenar amb un cop de cap al travesser de Ramos i dues rematades més de cap de Llorente, el davanter elegit pel seleccionador per a l'eix ofensiu davant l'absència per motius ben diferents dels dos referents habituals, Torres i Villa. Dels tres, segurament l'únic que té plaça fixa per a l'Eurocopa és el davanter de l'Athletic. Villa en tindrà també si arriba a temps de rodar-se al Barça, mentre que l'atacant del Chelsea haurà de jugar-se les garrofes amb Negredo i Soldado, que si actua amb amb tanta fermesa com ahir a La Rosaleda tindrà molt de terreny guanyat.

Sense Xavi, a qui Del Bosque també va decidir cuidar, va ser Cesc l'encarregat de dirigir les operacions. Va cobrir tot el front de la sala de màquines amb un ritme exemplar i va trepitjar l'àrea amb eficàcia suprema. Va donar el gol que va obrir el marcador per a Iniesta, que va marcar amb un xut marca de la casa (m. 37), i va deixar lliure el camí perquè Silva fes el segon (m. 40).

Assumpte liquidat i oportunitat ideal per a Del Bosque per provar coses i fer més retocs. Una altra de les variacions d'entrada havia estat ajuntar al centre de la defensa Ramos i Piqué, a qui va optar per mantenir tot el partit ara que cau de tant en tant de l'alineació del Barça. Arrencat el segon temps, el va reunir amb Puyol, que va entrar pel madridista. A l'esquerra, Alba es confirma com el candidat indiscutible, igual que Arbeloa a l'altre costat, on l'opció d'Iraola es complica per la possibilitat de col·locar Ramos i el mateix Puyol com a lateral dret.

IRRUPCIÓ / Però, sens dubte, el més satisfactori per al seleccionador va ser la força i l'encert amb què Soldado es va sumar a la causa dels campions del món. El valencianista, que no es vestia d'internacional des del 2007, quan manava Aragonés, va entrar com un obús en substitució de Llorente i va marcar en cinc minuts dos gols -un encara més imponent i celebrat que l'altre- després de dos exercicis de toc i fantasia de gairebé tot l'equip. Primer va rematar d'esperó una passada de Cazorla des de la línia de fons (m. 50) i després va repetir amb un bon xut amb l'esquerra a centre d'Arbeloa (m. 54). Va coronar el seu retorn a la selecció amb una tercera diana després d'una gran jugada de Jordi Alba (m. 84) al cap de poc d'haver fallat el penal que li havia fet Amorebieta, que va haver d'abandonar el terreny de joc per expulsió. El pas que el davanter valencià ha fet cap a l'Europeu va ser ahir de gegant. Una mica més curt va ser el de Muniain, que va tenir l'oportunitat d'estrenar-se com a internacional absolut en substitució de Cesc Fàbregas. Es va moure bé davant de Xavi i s'ha sumat a la competència que tindrà Pedro per tornar a la Roja.

0 Comentaris
cargando