Ricard Maxenchs, el primer cap de premsa d'un club de futbol espanyol, va morir dilluns als 54 anys

Un record inoblidable. El llegat d'una tasca inigualada i, segurament, inigualable deixa Ricard Maxenchs Roca. Amb la discreció que sempre el va caracteritzar, sense que ningú més que els seus familiars directes sabessin que era víctima d'una malaltia que s'havia intensificat els últims dies, qui va ser cap de premsa i director de relacions externes del Barça va morir dilluns a la nit als 54 anys.

Va marxar amb el senyoriu que va caracteritzar la seva feina i la seva actitud. Tan educada, tan cordial, tan amable que dispensava

tant al becari desvergonyit que

aterrava per primera vegada als vestidors del Camp Nou com al cre- tí que pretenia disfrutar a última hora d'una butaca a la llotja. Del protocol i les relacions públiques en va ser un pioner, una referència durant els 22 anys que va estar al Barça. Va abandonar el club l'any 2003, després de l'arribada de la junta de Joan Laporta. Llavors va dirigir els seus passos cap a la direcció de relacions institucionals del grup Abertis i, des del setembre del 2007, exercia de director de relacions institucionals de La Caixa.

Del vestidor a la llotja

Maxenchs (14 de desembre de 1953) va ser el primer cap de premsa d'un club de futbol espanyol. El va fitxar Josep Lluís Núñez el 1981, després d'haver-lo conegut com a periodista d'El Mundo Deportivo en la campanya electoral del 1978. Captivat per l'a- mabilitat i l'eficiència de Maxenchs, que també va treballar a Televisió Espanyola, el va ascendir de la sala de premsa a la llotja, fins a convertir-lo en la seva mà dreta. A ell li va encarregar la programació dels actes del Centenari.

Durant aquest llarg i abrupte recorregut, Maxenchs va apagar molts incendis. Amb institucions, amb mitjans de comunicació, amb tot personatge que tingués una topada amb el Barça. Va alçar mil ponts i cap barrera amb una mestria que faria posar vermells els pomposos directors de comunicació d'avui. En tenia prou de mirar l'interlocutor als ulls, posar-li la mà a l'avantbraç i parlar-li sense cap més artifici que l'educació i la serenitat.

"'¿Alguna pregunta més?'"

Notícies relacionades

Stuani rubrica la salvació i es guanya l’estàtua a Girona

Moeve donarà nom a la Lliga F i s’uneix a LaLiga globalment

Mai es va sentir d'ell --o cap a ell-- cap crítica. Un detall, en l'erosiu món periodístic, que engrandeix la figura de Maxenchs, que va assumir el seu comiat del Barça amb exquisida elegància. Va ser una víctima del canvi, tot i que al club hi van quedar diversos alumnes que ahir ploraven l'immens buit. "És una pèrdua molt gran per a tots els que el vam conèixer", va dir ahir Josep Guardiola.

Els centenars de persones que el van conèixer van començar a transmetre ahir el condol a Conchita Gómez, la seva dona, i Marta i Ricard, els seus fills, i aniran avui al seu sepeli (12 hores, església de Sant Ramon Nonat de Barcelona). Per als que no el van conèixer, és de Maxenchs la frase "¿Alguna pregunta més? ¿Alguna pregunta más?" amb què acomiadava cada roda de premsa i que titula un programa d'humor de TV-3. Es va emetre ahir, un dia d'infinita tristesa.