Els barcelonins conviuen en el dia a dia amb sorolls constants que, encara que estiguin normalitzats, afecten la salut. De fet, la contaminació acústica es considera el tercer factor ambiental més perjudicial per a la salu darrere de la contaminació de l'aire i del fum del tabac, però la solució també està en mans dels barcelonins: reduint el trànsit i el volum quan sortim en grup a la nit influïm en les fonts de soroll més importants.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no exposar-se a valors superiors als 65 decibels dB (A), de dia, i als 55 dB (A), durant la nit, no obstant, en barris com l’Eixample, Gràcia o Ciutat Vella se superen els 70 dB (A) ja sigui per culpa del trànsit o de l'oci nocturn.
El cos interpreta el soroll com un perill. És una reacció automàtica que no pot evitar. “Encara que arriba un moment en què el cervell ja no registra el soroll del trànsit a nivell cognitiu, aquest segueix sent tòxic encara que no interfereixi en el son”, explica la metgessa psicoterapeuta Àngels Córcoles, que col·labora amb l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica. “Quan el soroll afecta el son, als nens els influeix en el creixement i a les dones embarassades fa que el bebè tingui baix pes al néixer”, afegeix la doctora sobre els més vulnerables.
A Barcelona el barri més afectat pel soroll del trànsit és l'Eixample on, segons l'Enquesta de Salut del 2016, el 68,7% dels veïns perceben com a excessiu el soroll al qual s'exposen. Efectivament, els sonòmetres del carrer d’Aragó, per exemple, recullen valors mitjans de 70 dB (A) durant el dia mentre que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no exposar-se de forma prolongada a sorolls de més de 50 dB (A).
El que per a una persona és una nit de diversió, amb riures, anècdotes i alguna cridòria si la conversa s'anima, per a una altra suposa l'enèsim crit, l'enèsima nit que no pot dormir i que a poc a poc està acabant amb la seva salut física i mental. És el que els passa a alguns veïns de barris de Barcelona com Gràcia o Ciutat Vella. Segons l'informe La salut a Barcelona 2016: “El 74,2% de veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt soroll”.
Els percentatges poden sonar asèptics, però això en la vida real es tradueix en el fet que “en punts concrets del barri hi ha gent que està en tractament psiquiàtric i s’ha de prendre Diazepam per dormir”, descriu el president de l'Associació de Veïns del Raval, Pep García. L'Organització Mundial de la Salut considera que exposar-se de forma prolongada a nivells de soroll superiors als 50 dB (A) augmenta els riscos de patir hipertensió arterial i altres afeccions cardiovasculars, no obstant l’enrenou que es forma a la porta d'un local pot superar els 70 dB (A).
“S’ha de trobar un equilibri entre la diversió d'uns i el descans dels altres””, explica la investigadora del ISGlobal María Foraster després d'haver deixat ben clar que dormir és una necessitat biològica fonamental i la seva manca té conseqüències fatals.
La reducció del trànsit i la pacificació de les zones d'oci nocturn són les dues solucions majúscules a la contaminació acústica de Barcelona en les quals tots els seus ciutadans poden participar de forma activa. D'una banda prioritzant mitjans de transport alternatius com el públic, el desplaçament amb bicicleta o caminant i, per un altre, la presa de consciència en les estones d'oci. El Pla de Sostenibilitat de la Universitat de Barcelona va elaborar les següents recomanacions per poder fer un paper actiu en la reducció de la contaminació acústica.
en col·laboració amb 
