Les causes que expliquen per què centenars de milers de persones no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada els mesos més freds són diverses. “Una és l'estat dels edificis, que molts són molt vells i no estan aïllats; una altra és la baixada de la renda familiar, que és claríssima a Espanya des de la crisi del 2008 fins ara; i la tercera és el model energètic, que és un oligopoli en el qual els preus de l'aigua i l’energia han pujat un 60% en els últims anys. La pobresa energètica té, per descomptat, molt a veure amb aquestes empreses”, explica María Campuzano, la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), una associació que es va crear fa un parell d'anys per posar en relleu i batallar contra els abusos de les empreses que copen el mercat de l'energia.

Només són cinc les companyies que comercialitzen gas, aigua i llum a Espanya i, malgrat la llei catalana 24/2015 contra la pobresa energètica, que obliga les empreses distribuïdores a consultar els serveis socials abans de realitzar un tall, aquest deure encara s'incompleix en moltes ocasions. Un dels casos més tràgics va ser el que va afectar la Rosa, una dona octogenària de Reus que vivia sola i que va morir el novembre passat després que les espelmes que il·luminaven la seva habitació incendiessin el matalàs on descansava. La dona tenia la llum tallada des del setembre. “Una de les causes estructurals de la pobresa energètica és com està organitzat el mercat de l'energia”, opina també Sergio Tirado, coordinador d'estudis de l’ACA i investigador del Melbourne Institute of Technology.

Entre el 2006 i el 2012 la despesa en energia va pujar un 60%, segons el seu informe Pobresa, vulnerabilitat i desigualtat energètica, publicat per l’ACA l'abril del 2016. No obstant això, aquest mateix estudi assenyala que del 2012 al 2014, els últims exercicis analitzats, la despesa va disminuir un 10%. “Crec que les llars més vulnerables estan reduint el seu consum. La meva opinió és que aquest petit descens ve de l'esforç que estan fent les famílies per gastar menys”, explica Tirado.

El dossier també mostra l'evolució dels ingressos per llar a Espanya, que entre el 2006 i el 2014 es van reduir un 10%, i que per als experts és un dels factors que han provocat l'increment de la pobresa energètica.

L'estat dels edificis és un altre dels motius assenyalats pels experts a l'hora d'explicar les causes de la pobresa energètica. A nivell estatal, per exemple, no es van aprovar les Normes Bàsiques d'Edificació fins al 1977, i fins al 2006 no es va ratificar el Codi Tècnic d'Edificació, que encara segueix en vigor. “Molts immobles són anteriors a la dècada dels 70 i no tenen cap tipus d'aïllament, i per això és més fàcil arribar a temperatures extremes”, diu Campuzano. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va realitzar un estudi per relacionar pobresa energètica i aïllament de façana. “Els resultats evidenciaven que aïllar l'edifici era una de les mesures més influents per reduir aquest problema”, explica Marc Marí Dell’Olmo, estadístic i doctor en Biomedicina de l’ASPB. A més, una de les recomanacions de l'estudi era que les intervencions de façana haurien de ser gratuïtes per als més necessitats com a conseqüència de l'alt cost d'aquest tipus d'obres.

Ross Mary Riveros, de 71 anys, és un dels noms i cognoms que formen aquest 10% de barcelonins afectats per la pobresa energètica. Fins al setembre, Riveros pagava 240 euros per la llum, l'aigua i el gas mentre que la seva pensió era de 254 euros. Abans d'aconseguir els bons per a les factures i un lloguer social, només li quedaven 14 euros cada mes perquè ella i la seva filla mengessin. “Comprava dues barres de pa cada setmana, una els dimarts i una altra els dijous, i el racionava molt”, recorda. Des que va aconseguir les ajudes, el seu dia a dia ha canviat: “Quan vam veure que només havíem de pagar 30 euros de llum va ser impressionant. No ens crèiem que finalment podríem comprar un tros de formatge, que sembla una ximpleria, però va ser com un menjar exquisit”.

La situació de Riveros va començar a canviar quan va acudir a les reunions de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Allà, diversos experts i persones que han passat per una situació semblant, ajuden i assessoren unes altres que es decideixen a demanar ajuda. “A la nostra assemblea, que és quinzenal, hi assisteixen unes 40 persones de mitjana, així que imagina't quina quantitat de gent pateix pobresa energètica en aquesta ciutat. Segurament, la quantitat és més elevada del que imaginem, perquè no és fàcil explicar aquestes situacions: fa vergonya i hi ha molts que prefereixen callar”, diu la portaveu de l’APE, María Campuzano.

L'última reunió de l’APE del 2016 va tenir lloc el 14 de desembre al número 6 del carrer d’Obradors. “Visc amb el meu fill en un pis sense subministraments des de fa alguns mesos” o “m'ha arribat una factura de 600 euros que no podem pagar”, eren algunes de les històries que els assistents explicaven quan els arribava el torn i per les quals, tant Campuzano com la resta de l'equip de coordinació, intentaven trobar solucions.

La dificultat d'afrontar els deutes afecta la salut mental però també física de les persones. “La pobresa energètica està relacionada amb malalties circulatòries, com pot ser l'infart o accidents cardiovasculars, o respiratòries, com pot ser l'asma, la grip o les pneumònies”, explica Dell’Olmo.

Però la pobresa energètica també pot arribar a matar, amb una tragèdia domèstica, com el cas de la Rosa de Reus i altres persones que només intentaven il·luminar-se o escalfar-se de manera rudimentària. Els Bombers de Barcelona donen recomanacions per evitar incendis als domicilis, però moltes són difícils de complir per a les persones que estan en aquesta situació. “Si les cases són molt petites o estan molt mal aïllades és molt difícil allunyar les estufes de matalassos o cortines que poden incendiar-se”, explica Rubén Estela, responsable de la Unitat de Desenvolupament de Bombers de Barcelona.

Catalunya és la més avançada en la lluita contra la pobresa energètica. La llei 24/2015, que va néixer d'una Iniciativa Legislativa Popular gràcies a l'esforç d'associacions com l'Aliança contra la Pobresa Energètica o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va ser aprovada per unanimitat al Parlament català i és una de les més protectores d'Europa.

“Aquesta norma el que fa és canviar el paradigma i establir per primera vegada que les empreses tenen una responsabilitat i unes obligacions”, explica Campuzano, que des del 2014 va lluiar a través de l’APE perquè aquesta mesura tirés endavant. “El que fa és canviar la perspectiva sobre què és l'accés a l'aigua, la llum i el gas. Amb la legislació estatal s'entén que un no paga la factura perquè no vol. Ara, les empreses han de demostrar-ho. Això significa que les famílies vulnerables estan protegides contra el tall de subministrament”, explica Campuzano sobre aquesta llei que ha estat parcialment suspesa pel Tribunal Constitucional després d'un recurs del Govern del PP.

Amb aquesta llei s'han aconseguit parar 39.000 talls de subministraments a Catalunya, segons càlculs de l’APE. Una de les instruccions que han ajudat a pressionar les empreses ha sigut la que va aprovar l'Ajuntament de Barcelona al juliol. Aquesta estableix que les companyies estan obligades a informar els seus clients dels drets que recull la llei 24/2015, a garantir el principi de precaució per evitar talls a famílies vulnerables i a signar acords amb el consistori on es reculli la seva coresponsabilitat en l'abordatge dels casos.

Algunes d'aquestes empreses, en un intent d’esquivar la llei catalana, es neguen a signar acords amb els ajuntaments, que és el que han de fer una vegada que es detecta que una família està en situació de vulnerabilitat. Un altre problema és que les companyies tallen el subministrament energètic sense avisar el consistori, de manera que aquest no pot actuar per garantir els serveis bàsics si els afectats no es mobilitzen. “Per això fa molts mesos que diem a la Generalitat que cal vigilar les empreses perquè compleixin la llei. Només així es poden evitar casos com el de Reus, perquè aquestes societats utilitzen tots els invents al seu abast per no reconèixer aquest dret”, diu Campuzano.

Per informar millor els ciutadans sobre aquest assumpte, Barcelona obrirà Punts d'Assessorament Energètic. La mesura es durà a terme el 2017 a tots els districtes de la ciutat després de la prova pilot que es va fer a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Sants-Montjuïc durant cinc mesos l'hivern passat en col·laboració amb Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). El projecte, que té un pressupost de 4.450.380 euros per als pròxims dos anys, també suposarà la contractació de 100 persones aturades de llarga durada formades per ser assessores energètiques.

La prova pilot, que es va dir Energia, la justa, va atendre 3.100 casos i, a més de l'assessorament, es van realitzar intervencions de baix cost per facilitar l'estalvi energètic en habitatges, com per exemple una doble cambra als vidres amb metacrilat o una xapa darrere dels radiadors per emetre més calor. L'informe del projecte diu que es van recuperar 454 talls de subministrament, que el 75% de les llars no podien mantenir una temperatura adequada o que el 14% dels talls no eren legals.

L'Ajuntament de Barcelona també pretén remunicipalizar el servei de l'aigua. A Catalunya la majoria dels municipis (506) gestionen l'aigua de manera pública, uns altres ho fan de forma privada (394) i alguns tenen una fórmula mixta (45). El novembre passat, el ple municipal de Barcelona va aprovar l'elaboració d'informes tècnics i jurídics per analitzar aquesta possibilitat, ja que el consistori creu que una gestió directa i integral del cicle de l'aigua comportaria tant beneficis econòmics i socials a la ciutat, com la garantia de proveïment, una tarificació social en funció de la renda i canvis estructurals en les polítiques d'interrupció de subministrament.

El fet de no poder tenir accés a aigua corrent, il·luminar una casa o mantenir-la a una temperatura salubre té uns efectes devastadors sobre la salut mental i física de les persones que estan per sota dels llindars de la dignitat. La responsabilitat per evitar que això passi correspon tant a les administracions com als actors que s’enriqueixen amb aquests subministraments bàsics i que no poden eludir.