- ES
-
Compartir
“El 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar”, ha calculat l'Organització de Nacions Unides. Una dada que reflecteix la magnitud del problema que suposa generar residus sense control. No falta tant per veure-ho. La sobreproducció de plàstics i altres residus és un trencaclosques que ens concerneix a tots, des de ciutadans a empreses o administracions. Podem contrarestar-ho si avancem cap a una filosofia de residus zero, si els productors renuncien a envasos excessivament contaminants, si les empreses integren l’ecodisseny a la seva cadena productiva i si augmenta el compromís mediambiental de manera clara. Hi ha molt per fer, i el més urgent és posar en valor la necessitat del reciclatge selectiu.
Cada habitant de Barcelona genera al dia 1,3 quilos d'escombraries. En total, 762.077 tones de residus diaris acumulats de cap a cap de tota la ciutat. La gestió d’aquest volum de residus suposa un dels reptes més complexos a què s’ha d'enfrontar qualsevol gran urbs, ja que la seva incidència en l'evolució de l'escalfament global, per densitat de població, acaba sent notable.
Amb aquesta idea al cap, han sorgit iniciatives com la dels veïns de Sarrià que han portat endavant un projecte destinat a reciclar gairebé el 100% dels residus llançats als contenidors del barri. Es va començar amb una autòpsia de les escombraries; van recollir a l'atzar una mostra de 20 bosses i van analitzar el contingut de cadascuna d'elles. “Vam comprovar que el 94% era material desaprofitat. Residus que podrien haver estat recollits de forma selectiva i, per tant, haver acabat de nou en la cadena de producció”, explica el biòleg Eduardo Saiz, membre de l'Assemblea de Veïns de Sarrià.
Al radiografiar les bosses van descobrir que un terç del contingut era matèria orgànica, un recurs molt apreciat per fer la funció del fertilitzant químic. Els orgànics s'aprofiten com a abonament després d'un senzill procés de compostatge. Ofereixen un material de molt bona qualitat, però només quan prové del contenidor destinat a aquest residu. Si acaba regirat entre vidres, per exemple, perd part del seu potencial.
Després de constatar l'abandonament de recursos aprofitables, els veïns de Sarrià van decidir involucrar-se en la separació. Durant dos anys van estar treballant en un sistema de recollida porta a porta que preveuen inaugurar el febrer del 2018 i amb el que pretenen conscienciar tots els usuaris. Fins llavors, solament queda denunciar qualsevol irresponsabilitat: “Els residus que no se separen per faccions solen acabar en forns crematoris o en abocadors. Són agents contaminants. Als ciutadans ens correspon des de l'origen marcar la pauta inicial. Si no ens conscienciem ara mateix, el problema climàtic acabarà sent irreversible”, resumeix Saiz.
La normalització dels contenidors selectius potser trasllada la sensació que el reciclatge ha estat àmpliament assumit, que tots estem complint amb la nostra part; no obstant això, les xifres contradiuen aquesta mirada optimista. El 2016, només un 35,9% de residus van acabar als contenidors de colors. Significa que 488.257 tones van ser rebutjades sense amb prou feines possibilitats de recuperació. Pitjor encara, en la recollida de la fracció orgànica es va constatar que els contenidors tenien un 21,4 % de matèria no orgànica –segons fonts municipals–, de manera que l'esforç dels qui van separar va quedar apagat per aquells que van decidir no fer-ho.
Als últims els empara un mite recurrent, aquest que diu que els camions barregen les escombraries de tots els contenidors. Fals. Només cal visitar una planta de reciclatge per entendre la importància de la separació en origen. Fixem-nos per exemple en l’Ecoparc 2 de Montcada i Rexach. En aquesta planta gestionen les restes que arriben dels contenidors grisos. Aliments, envasos, ampolles, tecnologia, mobles... un monstre immens digerit amb prou feines per la maquinària industrial.
“El material separat en origen va a plantes específiques o directament al recuperador. Aquí estem gastant un munt de recursos costosíssims per acabar salvant una desena part dels residus que ens arriben. Si aquests haguessin estat ben classificats, tots els diners invertits en màquines i personal per recuperar restes brutes i maltractades estarien ara dedicats a generar un producte de molt bona qualitat”, argumenta Luis Iglesias, cap de Producció de l’Ecoparc 2.
Amb productes de bona qualitat es refereix al compost abans esmentat, o a les capses de sabates obtingudes a partir de tetrabrics, o a les llandes de pneumàtics fabricades amb llaunes de refrescos. Fins i tot el folro polar amb el qual combatem l'hivern neix de les ampolles de plàstic pet.
Evidentment no tots els materials rebutjats poden adquirir una segona vida, alguns porten impresa la destinació indefectible de la calcinació. És el cas de certs tèxtils o els bolquers dels bebès. Almenys fins fa poc. “A Itàlia existeix una planta dedicada a reciclar bolquers però només recupera el 30% del producte. El reciclatge no ha de ser l'única solució: en la piràmide ecològica parlem de prevenció, reutilització, reparació i, molt al final, reciclatge”, aclareix Rosa García, directora de la fundació Rezero.
La fundació considera que el residu zero és l'instrument més efectiu de la pròspera economia circular, un model impulsat amb força per institucions transnacionals. La Comissió Europea, per exemple, està dient que els residus no són escombraries, sinó recursos aprofitables amb un cicle vital similar al de la matèria orgànica. Davant el model lineal que viatja del bressol a la tomba; l'economia circular parteix del disseny, passa pel reciclatge i torna al punt de partida. “Al final és l'única prevenció real davant l'esgotament de recursos. Ciutats com Barcelona són bàsicament importadores de matèries primeres, i només amb mesures d'estalvi en el consum aconseguirem aprofitar aquests béns tan escassos”, afegeix Rosa García.
En aquest sentit, el consum conscient pretén demostrar que existeix una altra estratègia de desenvolupament possible, també en el pla productiu. La generació de residus és una responsabilitat compartida; va a càrrec de les empreses implantar l’ecodisseny i fomentar el reaprofitament dels seus productes. Mentrestant, per part del ciutadà, es poden fer dues coses: “El mínim és separar el residu al contenidor, però l'ideal seria diferenciar-nos des del mateix consum. Quan jo compro productes a granel estic llançant un missatge a les empreses i distribuïdores i l’Administració, els estic dient que no vull tant plàstics al meu voltant. ¿No és aquest l'objectiu final?”.
en col·laboració amb 