L'urbanisme es va oblidar de les persones

Les tesis urbanistes predominants al segle XX proposaven un model de ciutat per als cotxes i la productivitat, en lloc de per a les persones. Roser Casanovas, arquitecta del Col·lectiu Punt 6, assenyala que “per això ha generat àrees homogènies d'habitatge, de compres, d'oci, industrials i de feina allunyades de les cases i tot això connectat amb unes grans infraestructures que han potenciat l'ús del cotxe privat”.

Jane Jacobs (1916 - 2006), urbanista nord-americana de referència i activista, va ser una de les primeres opositores de les ciutats dissenyades contra les persones. Al seu llibre, Dark age ahead (2004), va defensar que "la principal causa de la destrucció de les comunitats no han estat ni les drogues il·legals ni la televisió, sinó els cotxes".

El testimoni d'aquesta teoria el va continuar als anys setanta l'arquitecte danès Jan Gehl, que des de llavors s'ha dedicat a transformar capitals com Nova York, Sydney, Londres o Moscou. “Ara la construcció de les ciutats es focalitza en les persones, en els vianants i en el desplaçament amb bicicleta que cada vegada s'està potenciant més a tot el món. Aquest és l'urbanisme modern, i l'antic se centra en més i més cotxes”, explica el prestigiós urbanista per telèfon des del seu estudi a Copenhaguen.

Un problema de salut pública

La densitat de cotxes a Barcelona supera les xifres d'altres grans ciutats: uns 5.700 cotxes per quilòmetre quadrat, davant els 2.100 de Madrid i els 1.300 de Londres. I aquest model de mobilitat té conseqüències directes en la nostra salut.

"La contaminació que ve del trànsit és més nociva que un altre tipus de contaminants", explica l'epidemiòloga Bénédicte Jacquemin. Segons aquesta investigadora d’ISGlobal, entre 3,5 i 4 milions de morts al món són degudes a la contaminació atmosfèrica i el trànsit és la principal font d'emissions.

L'esperança de vida a Barcelona augmentaria en 47 dies si s'aconseguissin reduir les partícules PM 2,5 als nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i s'evitarien 3.000 morts prematures a l'any a Barcelona, segons Jacquemin. Fins i tot per sota dels límits, l'exposició continuada a la contaminació atmosfèrica provoca malalties. Com per exemple, l'asma.

Finalment, la contaminació acústica també té efectes en la salut. Els ciutadans de Barcelona s'exposen a un 18% més de sorolls durant el dia i a un 44% més sobre els nivells saludables. A més de les alteracions del son, el soroll també augmenta l'estrès i afecta el sistema cardiovascular. “La mesura principal és reduir el trànsit”, sentencia Jacquemin.

Una invitació al sedentarisme

L'urbanisme també és un dels responsables de la falta d'activitat física. L'OMS considera el sedentarisme un dels problemes mundials de salut pública. Almenys el 60% de la població mundial no fa prou exercici i a Barcelona el 70% dels ciutadans no caminen 20 minuts al dia, l'activitat física mínima recomanada per aquest organisme internacional.

Si construeixes carreteres, convides a més trànsit. Si construeixes zones per a vianants, convides la gent a caminar, a relacionar-se amb els seus veïns i es redueixen els accidents. Aquest és l'objectiu, per exemple, del programa Camí escolar, espai amic, que els nens puguin caminar pel carrer amb seguretat de camí a l’escola sense els riscos que comporten els cotxes. El fet que no puguin, com en altres èpoques, sortir a jugar a l'aire lliure, també té conseqüències per a la salut dels més petits.

“Els nens s'embruten als bassals, escriuen amb guix, salten a corda, patinen, juguen a bales... Bona part del seu encant es basa en la complementària sensació de llibertat per anar amunt avall per les voreres. Si aquestes coses no es fan de manera casual i accessible, gairebé mai es fan”, va escriure Jacobs al seu llibre ‘Muerte y vida de las grandes ciudades’.