Les ciutats haurien de ser llocs amables, dissenyats a escala humana, on la vida quotidiana es pugui desenvolupar també als espais públics. Ciutats accessibles i inclusives, participatives i properes en les quals la majoria de necessitats es puguin cobrir a peu.
Però les ciutats han cedit tant espai als cotxes que ja no imaginem com seria viure en un lloc on ens moguéssim amb llibertat i uséssim els carrers per llegir o conversar. Una ciutat on fóssim una mica més que vianants. Les ciutats necessiten un nou model. Per això la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides proposa crear ciutats per a les persones, en lloc de per als cotxes, i afrontar els grans reptes com la contaminació atmosfèrica, el sedentarisme i la sostenibilitat davant la previsió que el 75% de la població mundial hi visqui l’any 2050.
Barcelona s'uneix a altres ciutats, com Copenhagen, Moscou o Vigo, que ja han apostat per dissenyar, amb la participació dels seus veïns, un urbanisme per a les persones que redueixi el trànsit de vehicles privats. Experiència rere experiència, malgrat les resistències inicials, els beneficis es repeteixen: més relacions socials, menys contaminació i més comerç de barri.
Les ciutats necessiten posar les persones al centre de la reflexió. Llavors, per a qui s'han dissenyat les ciutats al segle XX i com es pot canviar el model?