Barcelona:
ciutat jugable

Barcelona vol passar de ser una ciutat amb àrees de joc a ser una ciutat jugable, on els nens i les nenes sentin que tenen dret a l'espai públic i on el joc permeti omplir de vida comunitària els barris.

Durant els propers anys, la ciutat arribarà a les 14 superàrees de joc, espais emblemàtics i de grans dimensions, i es duplicaran les àrees de joc accessible a la ciutat per tenir un espai públic inclusiu.

També la ciutat guanya espai per al joc amb patis transformats, naturalitzats i oberts al barri (des d'escoles bressol fins a instituts), i estimula el joc compartit en entorns escolars pacificats, en places i parcs.

La retirada dels cartells que prohibeixen jugar a pilota al carrer és representativa del canvi de paradigma que duu a terme la ciutat, que ara s'està transformant per oferir més oportunitats lúdiques

En aquest nou concepte es basen les superàrees de joc, un dels aspectes més visibles de la ciutat jugable. Ofereixen propostes tan particulars com un pop gegant, una balena i una oreneta i estan dissenyades per a diferents edats i capacitats motrius.

Item 1 of 3

Les superàrees de joc són les àrees més ben valorades a tota la ciutat. El 30% de les persones que les visiten no són del barri, fet que vol dir que exerceixen de pol d'atracció les famílies de tota la ciutat.

Les superàrees de joc que inclouen les instal·lacions del pop, a La Pegaso, i la balena, al Parc Central de Nou Barris, es van construir a partir de dos processos de participació juntament amb l'alumnat d'escoles de tots dos barris, amb l'objectiu d'integrar les seves necessitats i desitjos en el disseny.

Les demandes dels participants van propiciar que s'augmentés la varietat d'activitats, per tal que tothom trobi resposta als seus interessos de joc i activitat lúdica.

Àrees destacades de la ciutat jugable

Arran de la bona acollida que han tingut per part de la ciutadania, s'estan projectant vuit nous espais d'aquestes característiques, preparats per augmentar la superfície jugable de Barcelona amb propostes de qualitat entre el 2023 i el 2024. Seran àrees de joc accessibles, per garantir el joc per a tots els nens i nenes, també els que tenen algun tipus de discapacitat.

Aprendre jugant

Els nens i nenes, per definició, juguen sempre que poden i on poden. Per això, el projecte cap a una ciutat jugable també té en compte els patis escolars i els entorns de centres educatius, com a epicentres de la vida comunitària dels barris.

Transformació
dels patis


Per fomentar tot això, s'està duent a terme la iniciativa Transformem els patis en naturalitzats, coeducatius i comunitaris, que impulsa la metamorfosi dels patis escolars. L’objectiu és que es converteixin en espais amb més diversitat de joc, on el centre d’atenció ja no és el camp de futbol. Són llocs on és present la naturalesa i que afavoreixen la coeducació. D'aquesta manera, per exemple, els patis d'escoles com l'Escola de les Aigües al districte Horta-Guinardó, o la Ramon Llull a l'Eixample, han passat a convertir-se en un espai que respon a la necessitat de joc i educació aire lliure i oberts a la comunitat.

Aquest any ja s'hauran transformat 40 patis escolars i la previsió és que cada any es transformin un mínim de 15 patis. També comencem a enjardinar els patis de les escoles infantils municipals per a tota la comunitat.

Patis escolars oberts


La transformació del pati escolar implica que s'incorpori al programa Patis escolars oberts al barri. Aquests patis escolars compten amb un servei de monitors que obren i tanquen el pati en els horaris previstos, vetllen pel bon ús de les instal·lacions i estableixen dinàmiques de relació entre els i les assistents.

Aquest any, en el marc de la ciutat jugable, s'han sumat els patis de les escoles bressol al projecte de Patis Escolars Oberts al Barri. De moment, ja són 14 patis d'escoles bressol verds i oberts al barri amb joc i cultura a l'aire lliure per a famílies amb nens de fins a 6 anys.

Seguretat a l'entorn escolar



Els esforços per adaptar l’entorn escolar entronquen amb la iniciativa municipal Protegim les Escoles. Des de l'any passat, impulsa la transformació dels entorns de les escoles per facilitar la convivència i el joc a l'entrada i la sortida del centre. Al 2022 haurem arribat a les 200 escoles protegides.

Àngels Cadena és directora de l'Escola Mercè Rodoreda, a Nou Barris. El pati d'aquest centre ha viscut canvis importants a l'interior arran de la iniciativa Transformem els patis i també als voltants, gràcies a Protegim Escoles. A més, l'espai d'esbarjo s'ha posat a la disposició del veïnat fora dels marges de l'horari lectiu.

Cadena destaca la importància d'aquests espais i de tenir cura del temps de lleure de l'alumnat, juntament amb l'horari lectiu: “no és només el pati on els nens baixen a jugar durant l'esbarjo, ara és un espai molt més educatiu. De manera sistemàtica, cada grup pot passar unes hores d'esbarjo fora de l'edifici de l'escola, als parcs i avingudes dels voltants”. “Fins i tot aprofitem aquests espais per sortir a fer classe”, afegeix.

Les escoles són llocs plens de vida. Per aquest motiu, l’Ajuntament està duent a terme una gran transformació del seu entorn perquè sigui segur i saludable. Un objectiu que s'emmarca en el programa Superilla Barcelona, que treballa per fer una ciutat per a les persones.

Es juga a tot arreu

Superilla Barcelona, ​​el programa que recupera per a la ciutadania espai que actualment ocupen els vehicles privats. I aquest nou urbanisme també reserva espais per al joc.

El resultat és un nou model urbà que permet guanyar entorns segurs per a la infància i l’adolescència i afavoreix l’apropiació de l’espai públic. Per fomentar el joc en aquests espais, s'han instal·lat bancs, elements de joc, taules de pícnic i elements esportius com ara taules de ping-pong, cistelles de bàsquet, porteries i circuits de joc.

I quan no passen cotxes...


Una altra de les iniciatives de l'Ajuntament és Obrim Carrers, el tall periòdic del trànsit en alguns carrers, com ara Gran de Gràcia o Creu Coberta. Té l'objectiu d'oferir l'espai de la calçada a altres usos temporalment, entre els quals destaca el joc i l'activitat física.

El govern municipal també impulsa diferents projectes d’estímul del joc compartit al carrer, entre altres, amb el Juguem a les places, en més de 30 places de la ciutat de cara al bon temps amb propostes per jugar amb quioscos de jocs (tradicionals, d’orígens diversos…)

Aquí sí que hi ha platja!


Barcelona té 10 platges que són un espai exterior que fomenta el joc aquàtic i amb sorra, a més de la pràctica de l'esport. Aquest any, i, per protegir la salut de la infància i de tota la ciutadania, a totes està prohibit fumar.

Una altra de les mesures que s'han implementat aquest any és el servei de bany assistit a totes les platges, així com la incorporació de noves infraestructures com pèrgoles per donar ombra als punts de bany, o un canviador inclusiu a la platja de Sant Miquel, entre d'altres.

Jugar: un dret
de la infància

Jean Piaget

“Els nens i nenes no juguen per aprendre, però aprenen perquè juguen”

Totes aquestes mesures queden recollides en el Pla de joc a l’espai públic, el full de ruta amb horitzó al 2030 a través del qual s'està treballant per garantir el dret al joc de la infància a l'espai públic. Per això, l'Ajuntament de Barcelona posa l'urbanisme a disposició del benestar dels nens i les nenes i fomenta que tota la ciutat sigui jugable, no només les àrees de joc. És a dir, que els carrers, les escoles, els parcs i, en definitiva, la resta d'espais públics de la ciutat estimulin el joc i es recuperi el gust de jugar a l'aire lliure i gaudir de la vida comunitària.

El joc, imprescindible en la infància


El joc a l'espai públic és un dret i una necessitat vital de la infància. El pedagog italià Franesco Tonucci, autor de ‘La ciutat dels infants’ (1991) i responsable del projecte internacional La ciutat dels infants, destaca la importància de garantir el joc a l'espai públic: “s'ha d'assegurar el dret dels infants a utilitzar l'espai públic per als seus jocs, cal reconèixer el joc com un espai infantil on els adults hi han de tenir poca ingerència”, explica. El projecte La ciutat dels infants és una iniciativa que treballa per posar els més petits i petites i les seves necessitats al centre de les polítiques municipals.

“El paper de les famílies, de les escoles i de les ciutats és respectar el dret al joc possibilitant-lo i permetent que els nens puguin sortir de casa de forma segura. El motor de tot el que es fa en els primers anys de vida és el plaer, també el de jugar”, explica el pedagog en una entrevista per a El Periódico.

Prohibit prohibir; jugar respectant


Emma Cortés és la coordinadora del projecte Barcelona, ​​Ciutat Jugable, des de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Cortés destaca: “la importància del joc permet que se situï com una capa més en les anàlisis i intervencions tant de l'urbanisme com del desenvolupament de les polítiques de ciutat. Barcelona ha fet un salt pioner en considerar aquesta visió en les transformacions”.

Una ciutat on es viu millor


Una ciutat que convida a jugar als carrers, parcs i jardins és una ciutat millor per a tots els col·lectius, a més de la infància barcelonina. En aquest sentit, el pla per crear una ciutat jugable comporta beneficis en el benestar físic, social, mental i afectiu dels nens i nenes a través del contacte amb la natura, el temps de lleure i la relació amb altres persones. 

Per contra, la falta d'exercici físic té conseqüències negatives en la salut física i mental; i comporta problemes emocionals, com un aïllament social més gran, addicció a les pantalles i dificultat de relacionar-se. Així ho destaca Núria Pericas, membre del Grup de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Societat Catalana de Pediatria: “l'augment del joc lliure a l'exterior ha estat relacionat amb la reducció dels trastorns mentals com l'ansietat, la depressió o el TDAH”. “A més, jugar és important per a un correcte desenvolupament emocional. Jugant, la infància aprèn a adaptar-se, relacionar-se i socialitzar”, assenyala.

El camí cap a la creació de la ciutat jugable afavoreix la sostenibilitat i la resiliència del teixit urbà, ja que passa pel fet que els seus espais siguin més naturalitzats, verds i pacificats i permetin afrontar l'emergència climàtica. Una ciutat jugable també permet la construcció d'una comunitat més sòlida: el joc i els espais per jugar afavoreixen les possibilitats d'aprenentatge, comunicació i capacitat de compartir vivències. Al voltant del joc es generen espais de trobada i s'enriqueix la vida comunitària en el marc d'una ciutat més inclusiva i accessible.

Textos: Anna Solà
Producció: Estela Piñeiro

Un projecte publicat a EL PERIÓDICO el maig del 2022 i amb la col.laboració de: