En la línia d’aigua, mitjançant reixes i tamisos, primer se li treuen els grans sòlids (des de llaunes, a palets de fusta, caixes, bosses, bastonets, tovalloletes o preservatius, entre altres elements que configuren l’antropologia urbana). Seguidament, s’inicia un tractament primari, en què s’eliminen els sòlids en suspensió, que són fàcilment decantables en grans piscines.
A continuació, es realitza un tractament secundari en grans dipòsits, on s’elimina la contaminació per matèria orgànica de l’aigua. És possible fer un pas més per impulsar l’ús d’aigua regenerada mitjançant la utilització de mètodes que combinen diferents
disciplines. “Si volem fomentar la reutilització de l’aigua, és necessari realitzar un tractament terciari a l’aigua, d’afinament, que inclou un pretractament
(per eliminar la quantitat de sòlids més gran possible),
una decantació “lamel·lar lastrada” segons l’argot
tècnic, una microfiltració i llums ultraviolats
i hipoclorit de sodi (per eliminar, per exemple,
possibles virus). “El resultat ja no és una
aigua bona, sinó excepcional”,
garanteix Javier Santos, director
d’Explotació i Sanejament
d’Aigües de Barcelona.
“Entre els usos que pot tenir l’aigua regenerada hi ha la neteja de carrers o dels equips de refrigeració de les indústries. També es pot fer servir en el manteniment del cabal ecològic del riu o pot destinar-se als aiguamolls del delta del Llobregat... I fins i tot es podria subministrar aigua a l’ETAP de Sant Joan Despí perquè la potabilitzés i fos apta per al consum humà, cosa que permetria tancar el cicle completament”, explica el director d’Explotació i Sanejament d’Aigües de Barcelona. “No tinc cap dubte que en 10 o 15 anys estarem alimentant directament potabilitzadores amb l’aigua sortint de les depuradores”, afegeix Santos.
En el cas de l’EDAR Prat existeix fins i tot un últim tractament, denominat ‘quaternari’, que posseeix membranes d’ultrafiltració i d’osmosi inversa (com existeixen en una potabilitzadora), amb el qual “fabriquem una aigua destil·lada hiperpura, que serveix per injectar-la en 14 pous disseminats pel litoral barceloní per crear una espècie de barrera que eviti la intrusió salina del mar als aqüífers”, conclou Santos. Una tècnica que serveix per demostrar que l’acció de l’home, i la intel·ligència aplicada a l’aigua, pot jugar a favor del medi ambient i servir per combatre, en aquest cas, la salinització d’aquestes fonts naturals d’aigua dolça que constitueixen els pous subterranis.
A més de la línia d’aigües, l’EDAR Prat també té una línia de fangs, on van a parar tots els microorganismes que han actuat en la línia d’aigua, així com els sòlids en suspensió fàcilment decantables resultants del tractament primari. Tot això s’espesseix
i es digereix (s’introdueix durant un mes en uns dipòsits tancats amb uns microorganismes que converteixen aquests fangs en una matèria inerta, sense patògens, i apta
per ser manipulada pels humans). Després es
deshidrata en unes màquines centrífugues,
per facilitar-ne el transport i estalviar,
i el resultat pot ser utilitzat en la
agricultura com a adob.
En la digestió realitzada en la línia de fangs es genera metà, un gas natural pobre, que pot emmagatzemar-se i tractar-se en uns motors de cogeneració per produir energia elèctrica, que es ven a la xarxa. “En el nostre cas, el 40% de l’energia que
necessitem per depurar la podríem extreure de la digestió del fang”, conclou Santos.
Un pas per fer realitat el canvi de paradigma cap
a unes instal·lacions totalment autosuficients i,
per tant, plenament alineades en l’economia
circular. A més, del funcionament mateix
dels motors de cogeneració es desprèn
energia tèrmica (ja que els gasos surten
a 400º C), que s’aprofita per
escalfar o deshidratar el fang
en diferents fases.
És la depuradora més completa de l'àrea metropolitana. Té una capacitat de tractament de 260 milions de litres diaris (l'equivalent a 104 piscines olímpiques). L'aigua li arriba amb tot tipus de residus després d'haver estat utilitzada a les cases, les empreses, els carrers...
CAS PRÀCTIC: EDAR Prat
És la depuradora més completa de l'àrea metropolitana. Té una capacitat de tractament de 260 milions de litres diaris (l'equivalent a 104 piscines olímpiques). L'aigua li arriba amb tot tipus de residus després d'haver estat utilitzada a les cases, les empreses, els carrers...
En la línia d’aigua, mitjançant reixes i tamisos, primer se li treuen els grans sòlids (des de llaunes, a palets de fusta, caixes, bosses, bastonets, tovalloletes o preservatius, entre altres elements que configuren l’antropologia urbana). Seguidament, s’inicia un tractament primari, en què s’eliminen els sòlids en suspensió, que són fàcilment decantables en grans piscines.
A continuació, es realitza un tractament secundari en grans dipòsits, on s’elimina la contaminació per matèria orgànica de l’aigua. És possible fer un pas més per impulsar l’ús d’aigua regenerada mitjançant la utilització de mètodes que combinen diferents
disciplines. “Si volem fomentar la reutilització de l’aigua, és necessari realitzar un tractament terciari a l’aigua, d’afinament, que inclou un pretractament (per eliminar la quantitat de sòlids més gran possible), una decantació “lamel·lar lastrada”
segons l’argot tècnic, una microfiltració i llums ultraviolats i hipoclorit de sodi (per eliminar, per exemple, possibles virus). “El resultat ja no és una aigua bona, sinó excepcional”, garanteix Javier Santos, director d’Explotació i Sanejament
d’Aigües de Barcelona.
“Entre els usos que pot tenir l’aigua regenerada hi ha la neteja de carrers o dels equips de refrigeració de les indústries. També es pot fer servir en el manteniment del cabal ecològic del riu o pot destinar-se als aiguamolls del delta del Llobregat... I fins i tot es podria subministrar aigua a l’ETAP de Sant Joan Despí perquè la potabilitzés i fos apta per al consum humà, cosa que permetria tancar el cicle completament”, explica el director d’Explotació i Sanejament d’Aigües de Barcelona. “No tinc cap dubte que en 10 o 15 anys estarem alimentant directament potabilitzadores amb l’aigua sortint de les depuradores”, afegeix Santos.
En el cas de l’EDAR Prat existeix fins i tot un últim tractament, denominat ‘quaternari’, que posseeix membranes d’ultrafiltració i d’osmosi inversa (com existeixen en una potabilitzadora), amb el qual “fabriquem una aigua destil·lada hiperpura, que
serveix per injectar-la en 14 pous disseminats pel litoral barceloní per crear una espècie de barrera que eviti la intrusió salina del mar als aqüífers”, conclou Santos. Una tècnica que serveix per demostrar que l’acció de l’home, i la intel·ligència
aplicada a l’aigua, pot jugar a favor del medi ambient i servir per combatre, en aquest cas, la salinització d’aquestes fonts naturals d’aigua dolça que constitueixen els pous subterranis.
A més de la línia d’aigües, l’EDAR Prat també té una línia de fangs, on van a parar tots els microorganismes que han actuat en la línia d’aigua, així com els sòlids en suspensió fàcilment decantables resultants del tractament primari. Tot això s’espesseix i es digereix (s’introdueix durant un mes en uns dipòsits
tancats amb uns microorganismes que
converteixen aquests fangs en una matèria inerta,
sense patògens, i apta per ser manipulada
pels humans). Després es deshidrata
en unes màquines centrífugues, per
facilitar-ne el transport i estalviar, i el
resultat pot ser utilitzat en la agricultura com a adob. En la digestió realitzada en la línia de fangs es genera metà, un gas natural pobre, que pot emmagatzemar-se i tractar-se en uns motors de cogeneració per produir energia elèctrica, que es ven a la xarxa. “En el nostre cas, el 40% de l’energia que necessitem per depurar la podríem extreure de la digestió del fang”, conclou Santos. Un pas per fer realitat el canvi de
paradigma cap a unes instal·lacions totalment autosuficients i, per tant, plenament alineades
en l’economia circular. A més, del
funcionament mateix dels motors de cogeneració es desprèn energia tèrmica (ja que els gasos surten
a 400º C), que s’aprofita per escalfar o deshidratar el fang en diferents fases.
Tancar el cercleCAS PRÀCTIC: EDAR Prat