Volem posar tanques a la solidaritat? Cursa de la Dona 2018

Cal reduir-la a 3.000. Any rere any, els carrers de Barcelona s'han omplert amb la marea rosa. La participació a la Cursa de la Dona de Barcelona s'ha incrementat fins a les més de 31.000 participants de l'any 2017.

La Cursa de la Dona de Barcelona és, a més d'un indicador de l'esperit solidari de les dones de Catalunya, un sentiment. És estar a prop de la germana, la filla, la mare, la cunyada, la neboda, l'amiga, que ha estat colpida per aquesta malaltia i que no es vol rendir, que vol mirar cara a cara la malaltia, afrontar-la amb valentia, que li vol dir que no es rendeix. Per això és un dia especial a Barcelona, i ho és des de la seva primera edició, el 2005, amb 2.800 dones participant-hi, fins a aquest any que s'arribarà a la catorzena edició.

Ahir vaig entrar a la pàgina de la Cursa de la Dona de Barcelona 2018, i quina va ser la meva sorpresa que ja no quedaven inscripcions o, millor dit, només quedaven inscripcions de modalitat "100% solidàries", això vol dir de 30 €. Em va cridar prou l'atenció aquest paràgraf i em va portar a pensar: les inscripcions d'11,60 € no són prou solidàries? És solidaritat al 40% o al 60%...? Potser ja ens sembla prou solidaritat si es tanquen les inscripcions a 33.000 persones després de veure, l'any 2017, 31.000 dones omplint de rosa els carrers de Barcelona i sortint a gran part de les televisions d'Europa? No ens semblaria millor que fossin 50.000 les dones participants?

Per això no li podem posar tanques a la solidaritat, ni tampoc preu. Perquè amb l'angoixa de quan et comuniquen la notícia, a tu o a una persona propera, i comença la lluita, no ha de tenir preu la solidaritat, perquè aquesta cursa no pot anar de preus, ni de marques, ni de rècords, perquè les participants no hi van per les marques ni tan sols les que pugen al podi! El càncer no té preu, les emocions que es viuen allà no tenen preu, els cabells que es tallen voluntàriament per fer perruques no tenen preu. La solidaritat no pot tenir preu, per això es diu solidaritat.

En aquesta societat que vivim, la solidaritat no es pot encotillar en un nombre limitat de participants, en un temps de tancament del trànsit als carrers (un trànsit que patim els 364 dies restants), en un preu amb un percentatge, perquè aquestes dones no van a la cursa per fer marques, hi van per fer història! Per continuar el testimoni d'anys anteriors, per fer visible aquesta malaltia i posar-hi la seva lluita en primer terme. Per continuar fent visible la capacitat de mobilització de les dones que vam veure el 8 de març passat.

No ens semblaria una gran notícia que la marea rosa de l'11 de novembre arribés a més persones que l'any anterior? No ens semblaria una gran notícia poder dir que ens hem superat una altra vegada i que volem continuar creixent? Ja no necessitem més solidaritat per lluitar contra el càncer de mama? Ja els sembla prou als patrocinadors o a l'Ajuntament de Barcelona o a l'Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (AECC)? Ja heu preguntat als milers de dones que s'hi volen apuntar si ja hi ha prou solidaritat i si estan d'acord que es tanquin les inscripcions un mes abans de la cursa? Suposo que no, que pensen que aquesta lluita no ha de tenir sostre fins que erradiquem la malaltia, però segur que després d'aquesta causa en vindrà una altra, i això serà senyal que la democràcia funciona, que la societat és viva i que les dones sempre estaran lluitant.

Barcelona és una ciutat oberta al món, volem acollir, ens manifestem per les llibertats i els drets, contra la guerra, pels drets laborals i socials. Si us plau, no poseu tanques ni límits a la solidaritat. La societat barcelonina no s'ho mereix!