"Un mes sense Pau Donés"

Ens va alegrar el confinament des del seu balcó dient-nos "vuelvo mientras alguien quiera escucharme y la inspiración y el cuerpo aguante". Pensàvem que era una cançó més, però el Pau tornava, precisament, per poder acomiadar-se. És difícil trobar a algú que no relacioni les cançons de Jarabe de Palo amb etapes de la vida. La meva generació va créixer preguntant-se qui era aquella flaca que escoltàvem contínuament al cotxe, a casa o a qualsevol bar. Ara, revisant la lletra, sembla que el significat del "por un beso daria lo que fuera, aunque solo uno fuera", ha canviat totalment. Avui sabem que aquest petó ja no arribarà.

L'adolescència i la guitarra són sinònims de 'Grita': acords fàcils, lletra bonica i una mica 'passota', perfecte per aquesta etapa intensa. Cridàvem "pa lo bueno y pa lo malo, llora ahora y rie luego" i ara seria un bon moment per aplicar-nos-ho. Acomiadar-nos ara plorant, per després seguir rient i disfrutant amb les seves cançons.

Gaudir d'una vida que ens recordava que era urgent i, sobretot, que era bonica. Qualsevol moment d'eufòria queda una mica millor si l'acompanyem amb el "bonita la paz, bonita la vida" i amb el "bonito, todo me parece bonito". Encara que, des de fa un temps, ens costa una mica més veure-ho tot bonic.

El 'Depende' és més difícil de situar temporalment. Tots hem viscut la situació de fer una pregunta i que et contestin "depende". Una resposta que gairebé sempre provoca un moment de riure tímid i alhora còmplice per contestar en to graciós, "¿de qué depende?"

I entre riures no pensàvem que aquí també hi venia una advertència. El Pau ens insistia que "aquí estamos de prestao, que uno nace y luego muere y este cuento se ha acabado", Un altre cop, sembla que el líder de Jarabe de Palo ens ha estat preparant per aquest moment. L'últim dia que el vam veure va ser ballant al terrat de casa seva. Llavors el seu cos ja no amagava que arribava el moment de marxar.