Les tradicions religioses, viscudes tant pels qui volen com pel qui no

Tinc el privilegi de residir temporalment al cor de la immortal Girona, concretament al costat de la plaça de Santa Susanna. A l'alba, sóc testimoni de com els ciutadans posen en marxa la ciutat. Al capvespre, des del balcó, contemplo la catedral de Santa Maria i l'estora que formen les copes dels arbres de la Devesa.

Tanmateix, hi ha quelcom que pertorba ambdues experiències: les campanades de la parròquia de Santa Susanna. No em refereixo a les clàssiques campanades que marquen les hores, al·ludeixo al soroll ensordidor que dura entre cinc i set minuts cada dia a hores intempestives relacionat amb tradicions religioses.

Aleshores, tenint en compte que vivim en un estat laic, la pregunta que els vull fer és: per què he de ser partícip acústic passiu d'una tradició religiosa que no professo?