"La revenja fàcil contra el musulmà s'ha d'evitar arran del 17-A"

El passat dia 17 d'agost fou una jornada molt trista de recordatori a La Rambla. Eixuguem- nos les llàgrimes i posem fil a l'agulla per fer camí de nou. Paga sempre la pena: amb el respecte, estima i comprensió per totes les víctimes.

Fa un any, a mitja tarda d’agost, un jove embogit va assassinar 16 persones a La Rambla. La malaltissa ment dels terroristes, joves manipulats per fanàtics, planteja ara un treball molt profund que abasta molts estaments del nostre entorn perquè es podria tornar a repetir. La revenja fàcil contra el musulmà és un factor comú que cal evitar i que és  aprofitat pels partidaris de l'extrema dreta i islamistes radicals per treure'n profit.

Cal articular-hi, doncs, xarxes socials per teixir confiança, per arrelar-se al barri i que la societat acollidora també integri els nous adolescents en aquest període de dol. La família i l'escola han d'anar del braç per dur a terme un aprenentatge lingüístic que serà necessàriament lent. 

Per tot plegat,  és cabdal que la comunitat religiosa -si s'escau- evalui la qualitat dels seus representants religiosos per la influència que puguin tenir els seus sermons, ja que influeixen molt en l'ideari del jovent i l'uneixen amb el país de naixença com és lògic i el refermen com a individu que pertany a una comunitat.

Cal vigilar i estar ben atents, sobretot les famílies, tot i que és potser complicat ser conscient i ser valent per denunciar.  Posar en evidència un acte delictiu sovint provoca enemistats o malentesos entre altres membres de la comunitat religiosa.

Per acabar, és una qüestió complicada i cal actuar amb mà esquerra però amb claredat a l'hora de detectar possibles casos d'aïllament del jovent o comportaments -diguem-ne- estranys  . 

La figura del pare i de la mare son molt importants en aquesta qüestió. Cal que tinguin eines necessàries per tenir èxit i ajudar els fills en les tasques escolars i administratives, no només  en la feina domèstica. 

Hem de tenir esperança.  Tot està per fer i tot és possible si hi ha  voluntat i col·laboració entre tots. Així cal que sigui.