Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

Reflexions sobre el 26-M: així votarem els catalans

una-electora-deposita-su-papeleta-en-la-urna

una-electora-deposita-su-papeleta-en-la-urna

El nostre vot ja està decidit. Votarem amb el cor a la mà.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ens fem grans, i a hores d'ara continuen preguntant-nos, a qui estimem més, al pare o a la mare? O cosa que és el mateix: hem de votar polítics empresonats -presos polítics- o polítics exiliats -govern legítim de Catalunya-.

Qui volem que ens representi a Europa? Existeix la possibilitat real que hi siguin presents? Estem disposats a lliurar una altra batalla legal amb l'Estat Espanyol a Europa per aconseguir lloc al Parlament Europeu?

La meva resposta és indiferent. Encara que tingui clar la meva afinitat cap a un partit, el més normal és creure que el pare i la mare es repartiran els vots a parts iguals. No hi haurà guanyador. En els dos casos, la veu independentista s'escolarà tímidament al Parlament Europeu. No pels seus discursos incendiaris, sinó per l'escàs interès dels altres països en escoltar-nos i voler prendre part en una qüestió que consideren interna de l'Estat Espanyol. No estan disposats a arriscar-se prenent part en un conflicte internacional que, de ben segur, acabaria esquitxant-los a ells mateixos en afers interns de cada estat.

Sí. Hi haurà veus de grups minoritaris, siguin verds, regionalistes o d'esquerres que donaran suport als independentistes catalans, sense cap altra ressò mediàtic que el dels nostres mitjans de comunicació.

Sigui com sigui, David va encoratjar-nos a lluitar contra Goliat.

I d'altra banda, ens toca triar el govern municipal. En clau d'afinitat de partits o bé, com altres vegades, en clau d'afinitat personal amb els candidats?

Tenim d'altres baralles pròpies de pati d'escola, i encara que ens sembli important el vot de partit, tenim en compte la personalitat del candidat. A la societat catalana, conservadora de mena, no li agraden els canvis. Tornarà a governar qui actualment disposa del càrrec. Sigui en coalició o en minoria.

Les polítiques municipals queden eclipsades per les polítiques de país: la presència dels alcaldes en els mitjans de comunicació és més rellevant quan es posicionen a favor o en contra del procés independentista. Inaugurar les obres d'un pont o un nou servei ciutadà només té ressò local i per tant, contribueix poc a la seva marca personal.

A l'hora de triar el vot local ens decidim a favor o en contra de l'alcalde. Per tant, el desavantatge dels partits de l'oposició és evident: inicialment el 50% dels vots estan posicionats a favor de la continuïtat del govern actual, i l'altre 50% se'l  repartiran els partits a l'oposició.

Si fem cas a les estadístiques municipals, podem comprovar com als pobles i ciutats hi ha pocs canvis. A hores d'ara encara votem a la persona més coneguda: l'alcalde. O algú recorda els noms dels caps de tots els partits de l'oposició? Els alcaldes poden ensenyar la feina feta, i a la resta no se'ls coneix per res més que la seva oposició a tot, posar pals a les rodes. La seva imatge, doncs, és subliminarment negativa.

Cal rellegir l'article del Periódico de Catalunya del 2015 per comprovar que res ha canviat.

Participacions delslectors

Mésdebats