Retorn a la senzillesa

És quan noto la llana d'uns mitjons que rebutjo la fibra. És quan encenc espelmes que no enyoro la bombeta. És quan fullejo llibres que m'oblido de les pantalles. Quan les galtes enceses d'un nadó m'anuncien que allò és vida. Quan els músics del metro fan més avinent l'arribada a la feina. Quan a la bústia, hi ha una felicitació de Nadal escrita a mà dintre d'un sobre. Quan Les dotze van tocant et traslladen a la infantesa de pantalons de pana. És quan estem més sols, que volem acompanyar. És quan connectem entremig de les dunes del Delta, en un jardí botànic o sota el cel rogenc. Quan decidim tornar a la tassa calentona i no al cafè per emportar. Quan pausem la vida. Quan tornem a respirar. Quan sentim l'impuls d'envoltar-nos de verd.  D'abraçar els últims dies de l'any amb plena calidesa i llum.

Quan ens preguntem què volen dir-nos les últimes llunes del 2018 i què ens deixaran els Reis al balcó.

És quan retornem a la senzillesa que hi veiem més clar.