El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

"Qualsevol temps passat era molt millor, parlant de seguretat en les voreres"

ALBERT BERTRAN

Un ciclista, el martes, en la acera de la Rambla de Catalunya.

Marta Gil BorràsBarcelona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 13 d'agost del 2019 - 11:30 h

Vaig créixer sentint 'El baúl de los recuerdos' de la Karina, que li agradava especialment a la meva germana. A mi també, però sobretot admirava el seu positivisme quan deia: "Cualquier tiempo pasado nos parece mejor/ Volver la vista atrás es bueno a veces, uuuh/ mirar hacia adelante es vivir sin temor".

I ara, passada una colla d’anys, sovint em ve al cap la primera oració d’aquest fragment, sobretot quan camino per la vorera! No entenc per què he de compartir aquest espai, teòricament segur, amb andròmines que el fan insegur! Abans, les voreres eres espais destinats als vianants, un lloc per on s'hi podia caminar badant, amb tota tranquil·litat, sense haver d’anar amb l’ai al cor; però això s’ha acabat! La vorera s’ha convertit, des de fa uns anys, en una zona apta per a bicicletes, patinets dels antics i dels elèctrics, scooters i monocicles.

De vegades, ha anat d’uns segons que alguna bici no m’atropellés perquè, sense voler, m’he desplaçat uns decímetres de la meva trajectòria -cap a la dreta o esquerra, no ho recordo- i, en aquells moments, passava pel meu costat, rabent, un vehicle de dues rodes! L’ensurt ha estat considerable, i la ràbia també! Potser una solució seria posar uns llums intermitents a l’esquena del transeünt per indicar que vol desplaçar-se una mica...

És en aquests moments que la frase de la Karina em retorna al cap amb força: "Cualquier tiempo pasado nos parece mejor”. Però, desgraciadament, he de dir que en el tema concret que m’ocupa, jo trauria el "parece" i ho deixaria així: "Cualquier tiempo pasado era mucho mejor”, que té el mateix nombre de síl·labes i s’adapta perfectament a la música de la cançó.

Participacions dels lectors

Òscar Camps, un candidat pel Nobel de la Pau

Josep Ballbè Terrassa

De ben segur que, enguany, arribo tard. Si no és pel 2019, plantejo que es tingui seriosament en compte per l'any vinent. Alguns pensaran que algú com jo no és ningú... continuar llegint

Democràcia i monarquia, conceptes que no s'avenen

Narcís Banchs Gelida

Que Catalunya ha estat sempre el motor econòmic d'Espanya és prou sabut. La història n'és plena d'exemples que ens ho demostren. Eus aquí ... continuar llegint

"Gracias señora Colau, por su persimividad ante la inseguridad"

Héctor Rigo Barcelona

Gracias señora Colau por la situación de inseguridad en la cual se encuentra Barcelona, situación que se debe, si no exclusivamente pero sí en buena medida, ... continuar llegint

Isabel Díaz Ayuso y la cúpula de imputados de todas las investiduras

maria jesus barragan gomez BARCELONA

Al ver la investidura de la presidenta de Madrid, me vino una imagen de la película El Padrino. La escena era en la que Marlon Br... continuar llegint

Populismos peligrosos y demagogia ante la seguridad ciudadana

Jaime Rodríguez Soto Cunit

Dice la periodista Eva Arderius en su artículo ... continuar llegint

17-A: Menos partidismo con el dolor de las víctimas

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

La conmemoración en Barcelona del segundo aniversario de los atentados del 17-A en La Rambla y Cambrils ha resultado decepcionante y, sobr... continuar llegint

"La estrategia del caos, la gran baza de la extrema derecha"

Alex De Gregorio Rocasolano Jaumot Barcelona

La estrategia del caos es la gran baza de la extrema derecha. Un camino a seguir no sabemos marcado por quién pero que ha tenido un claro despegue m... continuar llegint

El "fàstic projectiu" o com es rebutja a grups humans vulnerables

Xavier Serra Girona

Les emocions humanes són un misteri, oi? Governen bona part de la nostra vida. A la pel·lícula Del revés... continuar llegint

Atasco en el techo del planeta a golpe de talonario

José María Torras Sabadell

Una imagen insólita. La instantánea tomada por el alpinista nepalí Nirmal Purja en las escarpadas y desafiantes pendientes del Everest dio... continuar llegint