El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Poca memòria política, la des nostres governants

FERRAN NADEU

Manifestación en Barcelona por el aniversario del 1-O, el 1 de octubre del 2018

Manel FortisSant Joan les Fonts

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 16 de juliol del 2019 - 08:45 h

Un dels mals de les persones és la mala memòria.

Ara, veient la pena, el fàstic i les ganes de plorar que em provoquen -i crec que no només a mi- els “meus partits polítics” -em refereixo als que, en principi, comparteixen amb mi les idees independentistes-, pactant sense vergonya amb partits que van recolzar l’article 155 als ajuntaments, diputacions, i barallant-se entre ells, em pregunto, de veritat que tots tenim la memòria tan espatllada?

En els últims anys, quan va ser que el poble va estar més unit, participatiu, engrescat i il·lusionat que mai? Diades multitudinàries, persones amagant urnes i paperetes, grups de whatsapp per defensar les escoles i col·legis electorals per l’1 d’octubre, somriures a les cares...

I, sobretot, participació massiva i pacífica l’històric 1 d’octubre, amb les mans enlaire i rebent cops de porra increïblement plens d’odi i injustícia. I, també, aturant pacíficament el país el dia 3 d’octubre.

Érem un país unit, fort i il·lusionat per aconseguir la independència. La candidatura unitària de Junts pel sí, abraçant partits d’esquerra, de dreta i entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, portava als catalans a creure en nosaltres com a país.

Les coses van anar com van anar -ningú ha pensat mai què podria haver passat si el President Puigdemont hagués votat al seu col·legi de Sant Julià de Ramis i s'hagués trobat amb els cossos de “seguretat” espanyols?- i no tenim república, tenim exiliats i presos polítics, però quan és que vam estar realment a punt d’aconseguir la llibertat, la independència? Llavors, quan anàvem junts.

I ara, què fan els “nostres” polítics? Oblidar i abraçar als que no van condemnar la violència policial i van recolzar la intervenció de Catalunya, barallar-se entre el partit de dretes i el partit d’esquerres, i inclús dins de cada partit.

“Senyors polítics”, no teniu memòria, però el pitjor és que tampoc teniu vergonya.

A vegades es diu que cada poble té els governants que és mereix. Jo no hi estic d’acord, Catalunya es mereixeria uns governants molt millors. Amb memòria i vergonya.

Anirem junts quan la sentència -ja redactada de fa temps- injustament condemnatòria contra els presos polítics sigui pública? Malauradament, crec que no.

Vam tenir la nostra oportunitat aquell 1 d’octubre i les setmanes posteriors. Vam perdre el tren i no crec que torni a passar. A no ser que anem tots junts. Però... Hi anirem?

Participacions dels lectors

Tras cuatro décadas, es necesaria una reforma del texto constitucional

José María Sánchez García Olvera (Cádiz)

Sumergido en la reflexión, en estos días festivos que la Carta Magna, junto a la divina Inmaculadas de la Concepción, nos han concebido, es deber ciudadano el ... continuar llegint

Sanna Marin, la primera ministra més jove del món

Joan Vilella Ribas Sant Cugat del Vallès

Sanna Marin serà nomenada primera ministra de Finlàndia. Què la fa diferent? Només té 34 anys. És l... continuar llegint

L'automòbil particular, responsabilitzat injustament de la contaminació que pateix Barcelona

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

Talment com era de suposar ja tenim la polèmica servida i si no s'imposa el seny, em penso que anirà en augment, perquè el problema que es... continuar llegint

Les tradicions religioses, viscudes tant pels qui volen com pel qui no

Sergi Vicente Girona

Tinc el privilegi de residir temporalment al cor de la immortal Girona, concretament al costat de la plaça de Santa Susanna... continuar llegint

Impotencia ante la nueva zona de bajas emisiones de Barcelona

Marina Espinosa Margüenda Barcelona

Mi vehiculo es un diésel del 2004, por lo que no puedo conseguir el distintivo de contaminación. Dicen que no hay problem... continuar llegint

Los regalos navideños, más que un regalo, un compromiso

Selene Toro Sant Pere de Vilamajor

Todos sabemos que Navidad es sinónimo de luces, belenes, árboles y regalos, sobre todo regalos.... continuar llegint

El transport públic, un espai poc segur per les dones

Marta Closas Barcelona

Davant de la nova proposta de l'Ajuntament de Barcelona d'augmentar el preu de l'actual targeta T-10 convertint-la en la T-Casual, et planteges noves ma... continuar llegint

Las directoras de cine, las grandes olvidadas

Cristina Nova Gonzalez Ripollet

Este lunes se dieron a conocer los nominados en la 77ª edición de los Globos de Oro. Nombres como Ana de Armas o Antonio Banderas se encuentran... continuar llegint

El teatro no puede depender de fines políticos

Carlos Canyelles Molero Barcelona

El sábado, 7 de diciembre, escuché en el programa 'La Sexta noche' la entrevista a la gran actriz Verónica Forqué, que hablaba acerca de su nue... continuar llegint