El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Poca memòria política, la des nostres governants

FERRAN NADEU

Manifestación en Barcelona por el aniversario del 1-O, el 1 de octubre del 2018

Manel FortisSant Joan les Fonts

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 16 de juliol del 2019 - 08:45 h

Un dels mals de les persones és la mala memòria.

Ara, veient la pena, el fàstic i les ganes de plorar que em provoquen -i crec que no només a mi- els “meus partits polítics” -em refereixo als que, en principi, comparteixen amb mi les idees independentistes-, pactant sense vergonya amb partits que van recolzar l’article 155 als ajuntaments, diputacions, i barallant-se entre ells, em pregunto, de veritat que tots tenim la memòria tan espatllada?

En els últims anys, quan va ser que el poble va estar més unit, participatiu, engrescat i il·lusionat que mai? Diades multitudinàries, persones amagant urnes i paperetes, grups de whatsapp per defensar les escoles i col·legis electorals per l’1 d’octubre, somriures a les cares...

I, sobretot, participació massiva i pacífica l’històric 1 d’octubre, amb les mans enlaire i rebent cops de porra increïblement plens d’odi i injustícia. I, també, aturant pacíficament el país el dia 3 d’octubre.

Érem un país unit, fort i il·lusionat per aconseguir la independència. La candidatura unitària de Junts pel sí, abraçant partits d’esquerra, de dreta i entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, portava als catalans a creure en nosaltres com a país.

Les coses van anar com van anar -ningú ha pensat mai què podria haver passat si el President Puigdemont hagués votat al seu col·legi de Sant Julià de Ramis i s'hagués trobat amb els cossos de “seguretat” espanyols?- i no tenim república, tenim exiliats i presos polítics, però quan és que vam estar realment a punt d’aconseguir la llibertat, la independència? Llavors, quan anàvem junts.

I ara, què fan els “nostres” polítics? Oblidar i abraçar als que no van condemnar la violència policial i van recolzar la intervenció de Catalunya, barallar-se entre el partit de dretes i el partit d’esquerres, i inclús dins de cada partit.

“Senyors polítics”, no teniu memòria, però el pitjor és que tampoc teniu vergonya.

A vegades es diu que cada poble té els governants que és mereix. Jo no hi estic d’acord, Catalunya es mereixeria uns governants molt millors. Amb memòria i vergonya.

Anirem junts quan la sentència -ja redactada de fa temps- injustament condemnatòria contra els presos polítics sigui pública? Malauradament, crec que no.

Vam tenir la nostra oportunitat aquell 1 d’octubre i les setmanes posteriors. Vam perdre el tren i no crec que torni a passar. A no ser que anem tots junts. Però... Hi anirem?

Participacions dels lectors

'Otra vida por vivir': "Un libro sin pretensiones, profundamente optimista, tremendamente humano"

José Luis Raposo Torrefarrera (Lérida)

Como cualquier persona en algún momento de su vida, todos tenemos la necesidad de confesar circunstancias o avatares de nuestra vida. La última... continuar llegint

"Actualment no existeix cap partit verd ecologista que aglutini diferents sensibilitats democràtiques"

Josep Balletbò Sánchez Sant Joan Despí

Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i la ciència ho certifica. Els sectors socials i polítics més escèptics parlen... continuar llegint

¿Libertad para burlarse? Educación, sensibilidad, respeto por los demás

Lourdes Camps Barcelona

Estamos en tiempos de libertad y todos podemos pensar lo que queramos y como nos parezca, pero el pasado martes 13 de agosto, en el programa de una cadena de televis... continuar llegint

"Para lograr la investidura de Pedro Sánchez, malquistar no es buena opción"

Joaquim Montoliu Martínez Sabadell

La estrategia que está siguiendo el PSOE con el objetivo de lograr la investidura de Pedro Sánchez parece más orientada a desgastar a sus principales ad... continuar llegint

"Sufrimos el síndrome de 'no es lo mismo' y seguimos anclados en el discurso del odio"

Juanma González Hernández Barcelona

17 de agosto, dos años ya de aquella desgracia y seguimos sin aprender nada de aquella barbarie, seguimos sin entender lo que pasó y repetimos ... continuar llegint

La degradación de un barrio: "Lucharemos por por un Besòs humilde pero seguro"

Iván Bonachera Barcelona

Hace tiempo que se iba viendo venir, que tarde o temprano pasaría esto. Soy del barrio de Besòs, un barrio que durante los años 70 y 80 se ha p... continuar llegint

Seres humanos a la deriva: "Dejémosnos de falacias solidarias y actuemos de verdad"

Ximo Estal Port de Sagunt

Es triste ver como, día tras día, los informativos de televisión y los medios escritos abren sus informativos y portadas con la noticia y el estado en que se encuent... continuar llegint

"Por lo visto, si te expresas en español estás incapacitado para ser Mosso d'Esquadra"

Marcos García Barcelona

Soy Mosso d'Esquadra y tengo prohibido expresarme en español. Si lo hago me pueden suspender de empleo y sueldo. Ya ha pasado. Solo puedo habla... continuar llegint

Pseudocampañas de la derecha, invisibilizadoras de la violencia de género

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Vergonzosa la campaña de la Junta de Andalucía difundida recientemente acerca de la vi... continuar llegint