Mercat, espai de convivència... quan tot va bé!

Us explico una situació viscuda l'altre dia al mercat de la Sagrada Família. El meu fill d'un any i mig, en plena rabieta, dins el mercat i en una zona propera a les escales de sortida, on no hi ha cap parada en angle recte però si a la vora. Uns 20-25 minuts de plors, tirat al terra, donant patades i evidentment sense deixar-se agafar.

En aquesta estona, passa una dona amb un nen petit els quals intenten amansir l'estat del meu fill dient-li coses, no funciona. També passa una dona que em diu: "Tranquil·la tots hem passat per això!" Mentrestant m'apropo al nen per marxar però un altre cop intent fallit. Finalment rebo la visita del 'simpàtic' paradista més proper a nosaltres dient-me que marxi al carrer o al parc ja que el nen està molestant des de fa estona. Iniciem una disputa la qual té un efecte directe sobre el meu fill, de cop s'ha acabat la rabieta. Fet que em permet finalment marxar tranquil·lament del mercat.

Tot això em fa pensar en diferents temes com per exemple... la falta d'empatia i educació d'un adult aliè que t'obliga a actuar d'una manera concreta, en què es basa realment la convivència d'un espai comú com és el mercat; em deixa atònita l'actitud de les dues dones davant la meva situació versus l'actitud de l'adult que vetlla pel seu negoci. I em pregunto si hauria de donar les gràcies al paradista per la seva intromissió ja que ha fet callar al meu fill.

Tot això em fa reflexionar sobre la difícil combinació molts cops entre mare/pare i individu/adult en algunes situacions. No és fàcil ni és el mateix gestionar segons quins moments en públic que en privat. Els nens són nens, però els adults encara ens fa falta una mica més de mà dreta en general.