Menjar per viure

Algú suposadament expert en art culinari, criticava les propostes gastronòmiques d'Arguiñano. Deixant de banda les crítiques que pugui rebre el personatge en qüestió, per qüestions alienes al menjar en sí, se'l criticava pel seu nul sentit de la innovació i per haver construït un personatge, segons el crític, pretesament graciós, ofenent així una cosa tan sacrosanta com la gastronomia.

Ensenyar a cuinar per a poder menjar per viure, d'una manera més o menys variada, no vol dir que necessàriament hagi d'innovar. Vol dir explicar com fer una truita de patates o unes mandonguilles amb salsa, com s'han fet tota la vida. També se'l criticava per haver inclòs en el seu programa receptes enviades per persones que potser havien aprés a fer un plat de la seva mare o àvia, tan bo com podia ser qualsevol altre.

El que ha fet l'Arguiñano durant tots aquests anys, essencialment, és ensenyar a cuinar o a fer plats que tot i la seva senzillesa, potser no eren prou coneguts. Ha ensenyat la cuina que permet viure a la gent, no pas l'experimentació amb els aliments, que és una cosa absolutament diferent. Un símil podrien ser les desfilades de moda. En general, els vestits que es poden veure en una passarel·la, normalment no es podran trobar en cap botiga, perquè ningú que tingui dos dits de front anirà pel carrer amb les descabellades propostes de vestimenta que habitualment es poden veure. En tot cas, potser, es podran trobar algunes adaptacions de certes tendències, a vegades esbojarrades, dels creadors elitistes.

Doncs bé, a la cuina passa igual. Ningú viu menjant els menjars el que preparen els suposats genis de la cuina. De fet, Ferran Adrià anava sempre que podia a esmorzar al Pinotxo de la Boqueria o els afamats germans Roca van cada dia a dinar al restaurant de la mare, on ella prepara bones peroles de verdura, pasta o estofats. Ni tan sols els suposats genis de la cuina són capaços de viure menjant el que inventen per tal de que alguns esnobs es puguin gastar fortunes per menjar un sorbet glaçat de pit de pollastre de corral o quelcom semblant.

No us deixeu enganyar. Un metge de veritat és el que cura, o ho intenta, no el que crea el monstre de Frankenstein. El cuiner de veritat és el que fa un tipus de menjar al qual tothom hi pugui tenir abast. Els altres només experimenten amb els aliments per tal que uns quants, amb alt nivell adquisitiu, els hi riguin els resultats.