Memòria selectiva sobre Guardiola i el Barça

Com a contestació a l'escrit del senyor Gil on fa una hagiografia de Pep Guardiola, m'agradaria fer-li algunas observacions des de el més absolut respecte.

Parla vostè com si Guardiola hagués descobert la Mediterrània, però el que és cert és que es van juntar unas sèrie de circunstàncies que ens vans dur a una bona dinàmica. Res més; això sí, amb el millor jugador de la història.

L'excel·lència de la que vostè parla, jo no la vaig veure enlloc. Aquest amteix Guardiola, les temporades 09-10-11-12, en front de rivals mediocres com l'Inter de MIilà i el pitjor Chelsea d la història, no va saber conservar l'aventatge de jugar la tornada a casa, amb els mateixos jugadors que van guanyar títols.

Quant a la diferència de joc, li dic, per si encara no s'ha assebentat, que ja no tenim un Xavi ni un Iniesta, que eren els qui posàven la magia, per tant els dos equips són incomparables.

En referència a les directives, què vol que li digui: Laporta era un vividor que es va muntar una carrera política que no el va dur enlloc en nom del Barça; Rosell, un nen de casa bé, més conegut per ser fill de qui era; i Bartomeu, algú a qui no hi ha per on agafar-lo.

Però els resultats salven l'entitat. Al cap i a la fi, en futbol mai dos i dos són quatre, i jugar bé no et garantiza guanyar.