El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

A l'espera d'una revolució social

ACN

Un asistente repasa una publicación sobre la exposición retirada en ARCO.

Pere CairóSoses

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dijous, 8 de març del 2018 - 12:00 h

Està vist, és evident i pocs ho neguen, que la veritat passa molts filtres fins que ens arriba a nosaltres. I quan arriba, ho fa massa sovint desfigurada, desfigurada de tal manera que la veritat no es veu enlloc.

Puc entendre per què ja ho he viscut. Que en una dictadura tingui el control sobre els mitjans de comunicació, la censura i l'autocensura sigui de tal abast que, fins i tot, els pares amaguin moltes veritats als seus fills per protegir-los de mals pensaments o d'actituds que podrien afavorir-los negativament en els seus projectes futurs. Amb tot plegat s'aconseguia un control social inexpugnable i pacífic, cosa que feia evident i fàcil el domini sobre el poble.

Però ara, avui, en ple segle XXI ,se'm fa incomprensible i inacceptable que, encara utilitzant diners nostres, es pugui tenir aquest control mediàtic sense un veritable debat social parlamentari amb catarsi col·lectiva o que no hi hagi una revolució social si no hi posen solució. Els partits davant aquesta innegable evidència es manifesten acrítics, passius o aliens, com aquell que guarda per quan ells governin els mateixos privilegis partidistes obviant el mal que fan socialment deformant la veritat i enganyar al poble que els ha votat.

Tinc por, em fa molta por el sol pensament de què tot pugui seguir igual i la veritat segueixi temps enterrada.

Participacions dels lectors

Va ser l'1-O un cop d'Estat?

Narcís Banchs Gèlida

Al govern Català se l'acusa de rebel·lió, de cop d'Estat, de malversació i altres actes delictius contra el Govern espanyol, pel fet de complir el manament del poble... continuar llegint

La mentalidad destructiva de humanos está incrustada en la política

Enric Vivanco Barcelona

El vértigo de las noticias dificulta tomar aliento para pensar con una base sólida, y buscar una cierta verdad, que es una mixtura de lo deseable y lo aparente. ... continuar llegint

Tot desmenteix la rebel·lió dels presos

Anna Maria Muntada Granollers

La exemplaritat cívica i resistent del milió de participans a la Diada d'aquest any ha sigut la norma que s'ha seguit des del començament fins el final.... continuar llegint

Los inmigrantes españoles en Argentina y Estados Unidos

José A. Avila Terrassa

Ahora que está de actualidad el tema de la inmigración, quisiera recordar a modo de pincelada histórica a aquellos emigrantes españoles que entre 1882 y... continuar llegint

Rivera, los lazos amarillos y el 155

Josep Pellicer Barcelona

Un refrán dice que en boca cerrada no entran moscas, pero hay quien la tiene bien llena de moscas, el señor Albert Rivera.... continuar llegint

Per què els constitucionalistes no es van poder manifestar lliurement?

Francesc Buixeda Santa Pau

Fa setmanes, els partits constitucionalistes tenien permís per manifestar-se a Barcelona contra l'obligatorietat de cursar el català a les... continuar llegint

"Vender armamento a quien no respeta los derechos humanos, nos hace cómplices"

Miguel Fernández-Palacios Gordon Madrid

El sistema capitalista es maquiavélicamente perverso poniéndonos en la disyuntiva de trabajo o bombas: unos se enriquecen con el negocio a... continuar llegint

Rèplica municipal: "Garantir la qualitat de l'aire, objetiu prioritari"

Ester López Cap de comunicació d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona

En resposta a la carta de Juan I. Garrido, l'informem que garantir que la qualitat del nostre aire sigui òptima perquè la salut dels ciutadans ... continuar llegint

No cal baralla política, sí harmonia social

Francesc Carafi Sant Sadurní d'Anoia

Ara no toca. El ciutadà no ho vol, això. José Montilla deia “fets, no paraules”. Això sí que toca.... continuar llegint