El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

La nostalgia por la Diada de todos los catalanes

RICARD CUGAT

Imagen de la manifestación de la Diada en la Diagonal.

Carlos MarcosBarcelona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Divendres, 14 de setembre del 2018 - 04:44 h

Tengo 63 años y eso, aparte de los posibles achaques, tiene un problema: la memoria. La memoria te hace recordar aunque no lo quieras.

El martes fue la Diada. Y no, no digo la Diada tal como yo la conocía y fui tantos años como otros miles de personas. Hablo de esa Diada donde todos sentíamos un orgullo tremendo por lo que representaba y por sentirnos catalanes sin preguntarnos a qué bando pertenecíamos; solo nos sentíamos catalanes y orgullosos de serlo, y por cierto, la inmensa mayoría eramos de Barcelona. Ya hace unos años, cada vez con más fuerza, los independentistas la tomaron. Riadas de autobuses trasladan a la gente desde las distintas comarcas hacia Barcelona para tomarla pacíficamente al asalto. Mientras, muchos miles de barceloneses que asistían, se sienten excluidos y en silencio, dejan de asistir en silencio a ese día tan importante.

Me da vergüenza oír a un presidente de la Generalitat decir que esta fiesta es solo de la gente independentista, que el que no lo sea, que organice otra. A ese señor no parece importarle que nuestra sanidad pública, que era la mejor de este país, ahora esté entre las tres de peor calidad. Que los funcionarios aun sigan sin cobrar la famosa paga atrasada, pero en cambio sí se preocupó de subirse el sueldo (no llegaba a final de mes) y, por supuesto, pagarle a todos sus altos cargos esa paga que le niega al resto de trabajadores.

No, señor Torra, ya sé que usted ni lo disimula, pero usted no es el president de todos los catalanes.

Participacions dels lectors

¿Quién me quiere más? La Moncloa se replantea qué le interesa

Lluís Vinuesa Terrassa

Se han dicho mútuamente que no a una coalición en la que Podemos tuviese alguna cartera con la que gobernar conjuntamente con ... continuar llegint

L'autoritat acadèmica i els mitjans de comunicació

Eric Reull Teià

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials permeten que la Universitat transmeti el seu saber fora de les aules... continuar llegint

La regressió repressiva no s'ha acabat; el 'procés', sí

Josep M. Loste Portbou

Després del pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, es posa de manifest que, definitivament, ha caigut el mit... continuar llegint

Poca memòria política, la des nostres governants

Manel Fortis Sant Joan les Fonts

Un dels mals de les persones és la mala memòria.... continuar llegint

Àngels al meu voltant: gràcies

Carles Ferrer Barcelona

He vist al meu voltant àngels, sí, àngels. Han estat en tot moment al meu costat, aconsellant-me, aclarint-me tots els meus dubtes, calmant la ... continuar llegint

El riu Siurana mor dia a dia

Oriol Ponti Poboleda

El riu Siurana, que forma part de la Xarxa Natura 2000, és zona d’especial protecció de les Aus i lloc d’Impo... continuar llegint

Humans al servei de l'incivisme d'altres humans

Mercè Llobet Sitges

Per tot arreu ens estan informant del perill que comporta el plàstic un cop utilitzat. Cal reciclar-lo, però també hi ha altres opcions, j... continuar llegint

Quins són els valors en què ens volen fer viure els que dirigeixen el sistema?

Xavier Martí Barcelona

Vaig pel carrer amb el cap cot, mig derrotat, pensant en el nou enemic d'Espanya i, per extensió, de l'Europa dels mercats i de l'oncle Sam: els naciona... continuar llegint

Gràcies a International Trial Watch: 62 àngels custodis dels Drets Humans

Marta Mato Santa Coloma de Farners

Estava planificat al detall. El judici més vergonyós de la història de la democràcia va començar el novembre de 2015 a l'Audiència Naciona... continuar llegint