"La justícia espanyola ha enviat un missatge als catalans: els nostres drets són un miratge"

Als països democràtics, els tribunals constitucionals representen la garantia que hi ha un tribunal que vetlla per la defensa de les llibertats i els drets dels ciutadans.

S’entén que les institucions dels estats, humanes i per tant perfectibles, troben en aquest òrgan el límit a les seves prerrogatives, per tal que la seva actuació no vulneri els drets de la ciutadania.

Fa uns dies va sortir a la llum, a través d'una filtració per part de membres de la justícia espanyola, que el Tribunal Constitucional havia elaborat una estratègia per desposseir els presos independentistes dels recursos legals a què tenien dret.

Segons la normativa de la Unió Europea, per tal d’accedir a la justícia europea cal primer exhaurir les vies jurisdiccionals dels països membres, que a l’Estat espanyol significa arribar fins a l'últim esglaó judicial, el Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional espanyol va admetre tots els recursos presentats (la inadmissió hauria obert la porta a la justícia europea) i va deixar aparcats els recursos sense donar-los sortida.

Així, mentre el TC no es pronunciava, el Tribunal Suprem podia jutjar, i cap òrgan supraestatal tenia capacitat d’entrar a valorar si es respectaven els drets dels encausats, doncs la "via espanyola" que acabava al Constitucional no havia estat finalitzada.

I aquesta filtració queda corroborada per les dades, perquè mentre el Tribunal Constitucional acostuma a admetre menys de l'1,5% dels recursos, en el cas dels independentistes catalans, han admès el 100% dels recursos. Finalment els presos van ser condemnats, que era el que tocava, ja que el judici era un mer tràmit de cara a la galeria.

Mentrestant els catalans, presos o lliures, hem rebut un missatge clar i inapel·lable: en tant que poble ocupat militarment i judicialment, els nostres drets individuals i col·lectius són un miratge.