Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

No és la independència, és la llengua

gramatica

gramatica

Deixant de banda el tema del finançament autonòmic -sens dubte el problema més important a resoldre per al conjunt de la societat catalana-, sempre he cregut que una de les prioritats dels governs catalans hauria de ser la lluita per la preservació de la llengua catalana, entesa com una acció de país i no partidista.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I és que entre tants fulls de ruta i declaracions sobiranistes, durant aquests darrers deu anys, del 2003 al 2013, el català ha perdut uns 300.000 parlants, segons un informe de Plataforma per la Llengua publicat el passat mes de juny. Amb això no pretenc dir que el descens en el nombre de catalanoparlants hagi estat culpa del procés, però sí que l'excessiva fixació -a vegades fins i tot monotemàtica en els mitjans de comunicació- sobre aquest tema ha provocat que altres qüestions tan importants com la de la llengua hagin restat oblidades en un discret segon pla. 

Hauria preferit que els governs catalans haguessin perseguit l'assoliment d'un gran pacte lingüístic entre tots els partits polítics, en el qual tothom hagués cedit una mica per tal d'arribar a acords positius en temes tan cabdals com el de l'educació, amb la polèmica sobre la immersió lingüística i la incorporació de l'ús del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament. 

Acords subscrits per tots els partits amb la finalitat de despolititzar l'ús de les llengües, com malauradament està succeint a hores d'ara, en què el català s'identifica cada vegada més amb el sobiranisme i l'independentisme, i el castellà, amb l'unionisme. Acords que contribuirien a unir la societat catalana en lloc de dividir-la, i que haurien de permetre que el català seguís gaudint d'una certa discriminació positiva en tant que llengua minoritària i en greu perill de retrocés social i familiar. Una dada per corroborar-ho: en un exhaustiu sondeig publicat el passat 25 de juny a La Vanguardia, s'indicava que només un 29 % dels catalans parla habitualment en català a casa, enfront d'un 36 % que ho fa en català i castellà indistintament, i d'un 34 % que ho fa en castellà. 

Estem, de mica en mica, perdent la nostra llengua i no ens n'adonem. Lamentablement, al meu poble, igual que a molts altres, cada vegada resulta un fet més insòlit i extraordinari sentir els joves parlar en català pel carrer. Si us plau, reaccionem i donem una mica més d'importància al català, el tresor més important de la nostra cultura i de la nostra identitat com a poble. 

 Ah, si us plau, i que ningú entengui això com una discriminació en contra del castellà, perquè, afortunadament, gràcies al seu immens potencial i prestigi -i amb la inestimable col·laboració de l'Estat-, ja es pot defensar perfectament per si sol. 

Participacions delslectors

Mésdebats