"Hem de valorar les persones grans molt més del que ho fem"

Conviure i cuidar gent gran que estimes et fa veure que la vida pot tenir moltes possibilitats. Per casualitats de l'atzar, fa anys que convisc amb gent gran. De fet són els meus pares. Ara però ja només viu el pare. Una persona que té gairebé 98 anys i que és molt vital malgrat les seves mancances lògiques a la seva edat.

Em costa escriure aquesta carta per varies raons. Jo, que sóc molt més jove que ell, quan em fa un comentari com que ara vol escriure el seu quart llibre, em deixa garratibat. No pot escriure però si que ho pot gravar.

També em sorprèn amb moltes altres coses del dia a dia, sobretot quan penso que té problemes visuals, quelcom que a qualsevol de nosaltres ens faria restar a casa passant el temps sense fer massa res! Ell no és així. Necessita ser acompanyat però no és desanima mai. 

Si vol anar a llegir a la biblioteca hi va amb una lupa. També juguem a scrabble en català, un joc de paraules en què has de dominar molt bé l'idioma. Doncs bé, lluny d'abandonar, em guanya sovint i a diu que jo l'ajudo!

Tot plegat és per avisar els qui esteu amb situacions similars, que els vells, com altres col·lectius que sembla que no existeixen, els hem de valorar i recolzar molt més del que ho fem.

Un dia, no massa llunyà, potser sentirem i viurem el mateix que ells i necessitarem l'ajuda dels més joves. La vida et torna el que tu li dones. No podem depreciar res!