Grans frases de la història de la hispanitat

Les elucubracions mentals extraordinàries i altres andròmines impensables en relació a Espanya i Catalunya vénen de molt antic. Tenen a veure amb el paper, que al llarg dels darrers segles, s'ha atorgat a Castella dins el conjunt de la península Ibèrica, d'Hispània o d'Espanya, digueu-ho com vulgueu. "Áridos intelectuales compusieron un idioma de laboratorio sin más norma fija que la de quitar toda semejanza con el castellano", va dir Primo de Rivera; "la Hispanidad es el mayor hito de la historia de la humanidad", va exposar Pablo Casado. Una manera de solucionar els problemes és dir que no existeixen: "El problema de la eutanasia no existe en España", cita de nou el senyor Casado;  "El español, que es, no lo dude usted, la lengua de las lenguas... El castellano es la lengua de los dioses... El catalán no tiene construcción propia... La sintaxis, la construcción son las nuestras", deia Benito Pérez Galdós a Narcís Oller l'any 1886.

"La Hispanidad, ansiosa de justicia absoluta, se vertió allende de Océano, en busca de su destino, buscándose a sí mismo, y dio con otra alma de tierra, con otro cuerpo que era alma, con la Americanidad, que busca también su propio destino", afirmava Miguel de Unamuno. Fixem-nos bé en aquesta frase de Calvo Sotelo de 1983: "Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Baleares para asegurar así el mantenimiento del sentimiento español que comporta". És dir, el parlar la llengua castellana comporta un sentiment espanyol. El parlar qualsevol altra llengua de l'estat no. 

Clarament, segons Calvo Sotelo, Espanya és Castella. A més, l'arribada de grans contingents d'immigrants andalusos extremenys i murcians no va comportar cap augment ni disminució d'aquest sentiment. En paraules de Antonio Machado: "De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos, extremeños... antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse".