La gran injustícia de la inexistent rebel·lió independentista

Injustícia és el que alguns jutges fan qualificant de rebel·lió els fets de l’1 doctubre. El relat que s’inventen és vergonyant, inclús per a ells mateixos.

Un demòcrata, jutge o no, sap que la preparació i realització del referèndum i la posterior DUI suspesa automàticament per buscar el diàleg - tot sense cap violència i amb el suport de més de 2 milions de catalans­- no és cap delicte penal i molt menys rebel·lió. I així ho diuen també des d’Europa.

També és injustícia que, sabent tot això, el nou govern socialista digui que no pot fer res per acostar el relat judicial a la veritat, i que la seva fiscal general no farà res per posar les coses al seu lloc. Això en nom d’una suposada independència entre poders, que tots sabem que en aquest cas no s’ha complert mai. 

A veure, som demòcratas o no ho som? Si ho som, no es pot permetre que jutges parcials dirigits per l’anterior govern puguin fer un mal inmerescut a gent que la única cosa que ha demanat pacíficament i segueix demanant, és poder exercir el dret de tot un poble a l’autodeterminació. 

Senyor Sànchez, primer arregli la injustícia comesa i després mantingui la seva independència política dels tribunals de justícia. Tancar els ulls o amagar el cap sota l’ala no és propi d’un polític realment demòcrata.