Gairebé 100 i ni una més

El dilluns va ser la Laura, però demà podré ser jo o qualsevol dona assassinada per violència de gènere com ho han sigut les 94 dones víctimes de feminicidis registrats oficialment al 2018.  Malgrat considerar-nos una societat evolucionada, aquesta estrepitosa dada demostra el fracàs ètic espanyol, ja que continuen morint dones i ningú fa res a gran escala per a canviar la situació: ni lleis educatives ni judicials. I les 'úniques' persones que patim aquesta decisió som més de la meitat de la població.

Per què no podem sortir de festa o a fer exercici, és a dir, tenir una vida normal, sense tenir por a ser violades o assassinades per un home que creu que té més drets que nosaltres? De què em serveix ser educada en igualtat dins de la meva escola si després he d'anar a treballar a un lloc d'Espanya on hi ha gent pel carrer a qui no han educat a respectar una vida humana? I per què dins de la societat en lloc d'estar units per a protegir les dones del masclisme hi ha col·lectius que fins i tot invaliden la realitat que en aquest any gairebé 100 persones han mort pel simple fet de ser dones? Potser és difícil trobar una solució efectiva, però el que no hem de fer es quedar-nos callats davant les injustícies, afectin a una xicoteta minoria o a més de la meitat de la població.