A favor del sistema d'immersió lingüística

És un fet incontestable que la immersió lingüística en català ha contribuït enormement a la cohesió lingüística i, també, social del nostre país, impedint la formació de dues comunitats lingüístiques separades i l'aparició alhora, llevat de casos puntuals, d'un indesitjable i perillós "conflicte lingüístic".

També és ben cert que ha permès que els alumnes catalans, en acabar els seus estudis obligatoris, tinguin un coneixement adequat -tot i que, evidentment, millorable- de les dues llengües oficials. Ara bé, com a professor durant més de 30 anys en l'escola concertada, ja fa anys que crec en la necessitat de reformar el sistema d'immersió, incorporant cada vegada més l'ús vehicular, com de fet ja estan fent força escoles, tant del castellà (sobretot en zones de domini catalanoparlant) com de l'anglès.

Per això, estic d'acord que el model ideal cap al qual hem de confluir és el d'una escola trilingüe (amb català, castellà i anglès), però, en tot cas, qui ha de decidir com s'hi arriba són les mateixes escoles, amb els seus equips de professors, perquè són els professionals en la matèria, i no els jutges amb sentències com les que imposen el 25% de castellà a les aules, i ni, molt menys, el Govern espanyol aprofitant-se ara de la situació excepcional que viu Catalunya mitjançant l'aplicació de l'article 155.

I és que si, en lloc de la immersió, s'implantés de cop un sistema trilingüe, o bé un de bilingüe (català-castellà) en instituts situats en àrees de domini castellanoparlant on el contacte dels alumnes amb el català es redueix pràcticament només a l'escola, semblaria evident que aleshores aquesta llengua patiria un greu retrocés. Ben diferent seria en cas de fer-ho en un institut de Vic, o bé del barri de Sant Gervasi a Barcelona, on, a banda del nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, els alumnes estan normalment en contacte amb les dues llengües.

Darrerament, per motius familiars, he hagut de visitar nombroses vegades l'hospital de Bellvitge, a L'Hospitalet, on, tot i que la llengua d'ús majoritari per part del seu personal sanitari i administratiu és el castellà, mai he tingut cap problema per poder parlar en català, doncs quan m'hi he adreçat en la meva llengua, sempre m'han respost amablement en aquesta o bé en castellà. Afortunadament, mai he hagut de sentir un "por favor, hábleme en castellano, que no le entiendo". I això és un mèrit del sistema d'immersió de l'escola catalana, una de les fites més importants assolides per la societat catalana en aquestes darreres dècades, a la qual no podem renunciar i de la que ens n'hem de sentir orgullosos com a país.