Tot i el dolor, el Nadal recorda que encara hi ha força per seguir estimant

El dia 4 de desembre vaig anar al dinar de Nadal de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya. Vaig retrobar-me amb molts rostres coneguts de professionals i de persones a qui la Fundació dóna suport. Mirant les nostres cares, tothom es podria adonar que hem passat unes vides difícils, que ens és difícil riure obertament, que ens és difícil obrir els nostres cors als altres, que ens és difícil intimar, que ens és difícil enamorar-nos.

I per què tot això? Perquè quan hem rigut amb ganes ens han fet callar els que no suporten l'alegria dels altres; quan hem obert els nostres cors a persones en les quals confiàvem, ens han traït per gelosia o enveja; quan hem continuat l'amistat amb algú, al final ens ha rebutjat, perquè la nostra companyia no era recomanable per poder progressar en la seva carrera professional; quan ens hem enamorat, la persona que estimàvem ens ha deixat amb l'excusa que hem canviat, però l'únic que havia canviat era la seva percepció de nosaltres.

Però s'acosta el Nadal i ens consolem pensant que en els nostres cors, com en el de Jesucrist, continua intacta la força per seguir estimant.