Democràcia i monarquia, conceptes que no s'avenen

Que Catalunya ha estat sempre el motor econòmic d'Espanya és prou sabut. La història n'és plena d'exemples que ens ho demostren. Eus aquí un de tants: el 3 de desembre de 1778 el Gobierno de España ordena als paperers catalans que expliquin a extremenys i andalusos com fan el paper "para que su gran calidad no solo la hagan en Cataluña, y que su venta no solo la hagan los catalanes".

L'agraïment de l'Estat espanyol vers la solidaritat de Catalunya s'ha traduït sempre amb menyspreu vers la nostra manera de ser i vers la nostra llengua.

Ara es parla molt de la inviolabilitat del Rei. Això vol dir que el senyor Felip pot fer i desfer sense control tot el que vulgui? Tant si està bé com malament? Franco va reinstaurar la monarquia i, per tant, gràcies a Franco, el senyor rei és incriticable i inviolable. Això vol dir que el rei (persona nascuda de pare i mare com tots nosaltres) està per damunt de totes les altres persones? "Las cuales le deben obediencia y pleitesia". I tot això gràcies a aquell militar, qui després de fer la guerra i de matar i exiliar milers de persones va reinstaurar com a rei a Juan Carlos, pare de Felip VI.

Franco va dir en certa ocasió "que todo esta atado y bien atado". Oi que és molt clar que la guerra que ell va provocar li va possibilitar fer i desfer lleis i tribunals? Això sí, democràticament i al seu gust. I qui són els seus successors? Els senyors Juan Carlos i Felipe. I ens diuen que "España es un ejemplo de democracia", oi? 

Carai, carai... Algú en dubte?