Conjugar el verb mobilitzar

En aquest març del 2018 sembla que les mobilitzacions socials, i de reivindicació cívica catalana, s’han multiplicat. Ja era hora que la gent sortís al carrer. Que la ciutadania, en genera, hagi adquirít certa consciència.

Ara i aquí cal monilitzar-se i reivindicar la justícia social en els diversos àmbits: contra la precarietat laboral, a favor d’unes pensions dignes i perquè Catalunya pugui autogovernar-se de debò i salvar la seva llengua; també amenaçada pel malèvol article 155 de la CE .

M’agrada veure com es comença a “conjugar” de debò el verb mobilitzar, tant a Catalunya com a tot l’Estat Espanyol i a Europa en general. Ja n’hi ha prou d’enganyar, tot argumentant que s’ha acabat la crisi. Ara resulta que la “sortida de la crisi” implica més pobresa, desigulatats, malestar social i autoritarisme irracional. De fet, aquesta sortida en fals de la crisi no és més que una excusa per carregar-se o, si més no, deixar la democràcia buida de contingut politic i social.

De fet, aquestes mobilitzacions podrien signicar una neopolitització/repolitització d’unes classes mitjanes proletaritzades per una polítiques neoconservadores insostenibles, injustes, i nefastes.