La competitivitat és possible sense violència

Creixem amb la violència des de ben petits, i això pot en molts casos determinar les nostres actituds en un futur. No cal rebuscar gaire realment, tots els que hagin estat en un partit de futbol d'adolecents, o sense anar més lluny de nens, han estat testimonis de com creixem a prop de la violència.

Els crits agressius dels qui estan a les grades inciten les actituds dels fills i dels qui estan en el camp. Insults, amenaces i infravaloracions són presents en gran part de les jornades esportives. Hem fet de la competivitat esportiva una via de desvaloració dels contrincants, ja no lluitem per esdevenir i triomfar pel nostre mèrit, sinò que ho basem tot en una línia de derrotar el contrincant.

Aquesta manera en la que se'ns educa de manera indirecta i, en molts casos, inconcientment ens fa éssers competitius i degradats. El nostre instint ens fa en aquest punt competir per vençer al contrincant i no competir per superar-nos i valorar-nos.