Com un suec de vacances a Catalunya va acabar fent-se independentista

Sóc suec i em considero una persona curiosa i gran coneixedor de la història contemporània. Vaig venir a Catalunya de vacances per primera vegada l'any 2002 i em va semblar estrany que hi hagués cartells amb dos idiomes; abans només havia sentit parlar de l'euskera. 

Em va encantar el lloc i la gent i hi vaig tornar fins que vaig comprar un apartament el 2009, on ara passo tot el meu temps lliure amb la meva família. Hi estem almenys set setmanes a l'any. Em va portar uns anys descobrir el moviment independentista. Primer vaig pensar que només tenia a veure amb no voler pagar tants impostos, però al voltant del 2010 vaig llegir més història i vaig començar a aprendre més.

Cap al 2014 vaig canviar del desinterès a la neutralitat, doncs el que va passar abans del primer referèndum no oficial i les converses amb un amic meu català van canviar el meu punt de vista a favor de la independència. L'any 2016 el meu amic em va dir que Espanya era com Turquia.

Jo no hi vaig estar d'acord -en realitat vaig pensar que era un comentari absurd-, però vaig entendre-ho el juliol de 2017, quan van tancar llocs web i hi va haver ràtzies i més coses que li van donar la raó. Ja havia canviat totalment la meva opinió sobre la independència.

El meu apartament està a Sant Carles de la Ràpita, que va ser un dels llocs que es van prendre com a exemple en el judici per mostrar la brutalitat policial. Vaig veure aquesta brutalitat per internet a través de la televisió catalana, perquè havia retornat a Suècia un dia abans del referèndum.

Tota la meva família veia la brutalitat policial espanyola com un atac personal i un insult cap a nosaltres. No podem imaginar-nos com ens hauríem sentit si això passés a casa nostra. Les ferides han de ser molt més profundes i doloroses quan es tracta del teu lloc natal i no "només" d'un lloc de vacances. 

Des d'aleshores segueixo molt el tema català. A Twitter sovint discuteixo amb nacionalistes espanyols que diuen que els catalans són nazis i altres insults horribles que no són certs. Tots els catalans que hem conegut han estat molt amables amb nosaltres, uns estrangers estranys que no parlen català i només parlen una mica de castellà (amb molts errors).

Igual que altres bones persones, et tractaran amb respecte si les respectes. Així que aquesta és una llarga història, però només volia dir-los per què és important per a mi i per què intento fer tot el possible per ajudar a poble català a aconseguir la llibertat i la independència.